“I tu? Com és que no has parlat?”
(amb una setmana de retard!) El dijous passat vam viure tres hores molt intenses evocant Joan Triadú: el mestre, el crític literari, el pedagog, el patriota, l’educador, l’intel·lectual... Un home amb unes conviccions molt profundes i fermes, en tots els sentits. La meva clàssica llibreta va treure fum i vaig omplir fins a 15 pàgines! (Sí, potser no em calia, l’acte s’estava enregistrant i podria ser que algú estigués interessat en editar un resum de la jornada). El cas és que tot va anar com una seda. Vam començar puntuals i tothom que hi va participar va complir amb escreix “la seva missió”, a més de fer-ho de manera excel·lent respecte als torns i als horaris. Suposo que per aquest motiu no vaig tenir l'oportunitat d'intervenir-hi. O sigui que aprofito aquestes mateixes pantalles per intentar exposar-vos algunes de les meves reflexions -i fins i tot alguna pregunta!- derivades de les intervencions dels ponents: Les reflexions: Joan Triadú forma part de la generació d...