Llegeixes o què?!

Aquest és el cinquè apunt del 2017 (la xifra –blocaire («mode off»)– fa una mica de pena, ho sé!). Al primer, tot i que la intenció era dir-vos que llegia molt –lectora («mode on»)– , en Xexu  em va renyar –i amb raó!– perquè parlava d'activitats literàries i no de lectures... Al segon, us informava que aquest 2017 em disposava a llegir poesia («de fons d'armari») i a col·laborar amb la Revista Rosita . Al tercer hi havia una de les meves «cartes obertes». Aquest cop per a una llibretera –i amiga– molt especial, que acaba de viure el seu desè Sant Jordi i us l'explica aquí . Al quart tornava amb la Rosita i us feia una «tria de la tria» dels darrers poemes que havia llegit. A l'apunt d'avui, el cinquè com us deia més amunt, només us escric per dir-vos que aquesta setmana tinc dues cites amb dos clubs de lectura, que hi vaig com a lectora, sense cap pressió, amb ganes d'anar-hi pel pur plaer de compartir la lectura dels dos llibres amb d'altres lectore...

La prèvia: aquest apunt hauria de ser un vídeo, que és el que en el seu moment va demanar la Fe per a celebrar els primers 10 anys de vida de la seva llibreria, l'Espolsada . Òbviament, això que seguirà ara no té res de vídeo, però per «mirar de compensar la desobediència en el compliment del deure», diré que està escrit des del cor... Benvolguda Fe, Des del moment que vaig ser conscient que aquest mes de febrer celebrem els 10 anys de l'Espolsada, vaig començar a pensar en tot el que volia dir-te sobre el que significa per a mi, no només la teva llibreria, sinó la teva amistat. És per això que he volgut recuperar els nostres correus electrònics de fa una pila d'anys, quan les dues teníem més temps per llegir-nos als blogs, per deixar-nos comentaris... I quan tu tenies clar que volies muntar un club de lectura a l'Espolsada i em demanaves consell. Amb el club engegat, recordo especialment les sessions dedicades a En lloc segur de Wallace Stegner, traduït per l...