Llegeixes o què?!

Aquests són els llibres que compartirem amb altres lectores i lectors, aquest mes d'octubre, als clubs de lectura de Llegeixes o què!? Dimarts 2 : Algún día este dolor te será útil . Primera sessió «de veritat» del club de lectura de novel·la on debuto aquest curs. Dilluns 8 : La llengua dibuixada . Un llibre que està de «rabiosa actualitat» per començar la primera sessió del cicle «Trobem-nos amb...» de l' Associació d'Amics de la Bressola  que ens encarreguem d'organitzar i conduir. Dimarts 16 : El pavelló núm. 6 . Aquí també ens estrenem! I començar amb un Txèkhov... quin luxe! L'altre luxe és que serà una feina compartida amb l'admirada Míriam Cano . Dimecres 17 : llibre encara pendent de decidir! Aquest és el club de lectura més relaxat que faig i m'encanta! Dilluns 22 : Per què no llegeixo? Una activitat que se suma al Cicle d'Humor del Districte de Gràcia 'Gràcia Riu 2018'. Amb la lectura de fragments d'aquest llib

Jaume Coll Mariné* Hi ha coses a la vida que t'arriben , t'estimulen i -no saps ben bé com!- s'hi queden, o sigui que a partir d'aquesta temporada he decidit que això de llegir poesia formi part, sí o sí, de Llegeixes o què!? No us penseu que vaig triar el llibre perquè l'autor és el baixista d' Obeses ; el vaig anar a buscar a la biblioteca  aquest estiu perquè en Jaume Coll Mariné havia participat en un dels programes de Ciutat Maragda de la passada temporada i em va semblar una veu molt interessant. També me'n va parlar una lectora que tot sovint passa per aquí i, a vegades, per algun dels meus clubs de lectura. Us en destaco els poemes següents: UN PARDAL HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc calent i bo, i es va arraulir, marró i petit, tot ell com un manyoc de por i de plomes seques, damunt del

--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).

Si avui és 1 de setembre «toca» penjar apunt al blog per confirmar que la lectura no s'atura ! Ja he actualitzat la informació sobre els clubs de lectura d'aquest curs . A l'agost he pogut avançar amb les lectures que ja tenia programades, o sigui que crec que podré fer un bon paper en la conducció dels clubs. Un dels llibres que he llegit per plaer durant aquestes vacances ha estat Devoción , de Patti Smith, traduïda al castellà per Ana Mata Buil i editada per Lumen el maig d'aquest mateix any. És un llibre curt i estrany. «Devoción», de fet, és un conte llarg, que va precedit d'una mena de pròleg o introducció «Cómo funciona la mente» i que al final té un altre text, com un epíleg, titulat «Un sueño no es un sueño». Tot escrit per Patti Smith, això sí. També hi trobem diferents fotografies, en blanc i negre, inserides al llarg de llibre, que inclou una pàgina d'agraïments, però, en canvi, no té índex.  Me'l vaig comprar i el vaig llegir perquè guardo