Endavant, per què no?
De ben petita que he sentit la necessitat d’escriure. De més gran (sóc rareta , us ho recordo) vaig començar a sentir la necessitat de llegir. A hores d’ara no podria viure (com deia aquella, “literal”) sense compaginar aquestes dues necessitats. Tot i això, sempre m’ha fet molt de respecte el fet de publicar el que escric i he intentat amagar a propis i a estranys aquesta compulsió “escripturil”. Evidentment, no em considero una escriptora. Però aquí està la vida que t’empeny a endinsar-te en uns móns que t’atrauen encara que alhora t’imposen molt de respecte, però vas i dius: Endavant, per què no? Així va ser com, el curs passat, em vaig atrevir a dinamitzar un taller d’escriptura creativa al Centre Cívic Matas i Ramis que enguany hem desdoblat en dos, un d’iniciació i un altre de dramatúrgia. Quan preparo les sessions me n’adono de tota la feina que comporta “ser escriptora” però gaudeixo cosa de no dir quan comparteixo "la cuina de l’escriptura", "la matèria