Per tancar el cercle...
I per cloure l’any! (Aquest post és un clar exemple de Poti-poti . No m’ho tingueu en compte, que s’acaba l’any i vol ploure... i plou!) En un dels llibres que “em toca” llegir, m’he topat amb aquest poema de Francesc Parcerisas : A LA MANERA D’ANNE SEXTON El fons del pou és fosc i sense por perquè és finit. Com el fons del teu cos i del meu cos és segur i és lluminós perquè és finit. Però la pell que no ens podem arrencar és la de l’altre: un desert que són paraules. La meva primera imatge o els ulls que no arribo a copsar em són la sang dels límits. I la veu que em diu el nom és distància i és silenci. I les ungles que esgarrapen són el temps que separa tots aquests dies que el llapis va marcant: fa divuit dies que t’espero. Em sembla que hauré d’acabar llegint alguna cosa d’Anne Sexton, no? Incorporo nous enllaços a un parell de blogs que estan d’allò més bé: LLIBRES I MÉS LLIBRES i Llibres llegits i per llegir . Durant el mes de gener ja els trobareu incorporats a la columna corre