Més!

Llegeixes o què!? es posa al servei de les llibreries...

Per tal d'escollir conjuntament una sèrie de bons llibres, que donin joc per encetar converses, que ens transformin i ens enriqueixin.

Per confeccionar la guia de lectura que oferirem a cada participant del club de lectura.

Per poder comptar amb la presència d'alguna persona relacionada amb el llibre treballat: autores/rs, traductores/rs, editores/rs, etc.

Cada sessió del club de lectura és diferent i singular. Les sessions estan concebudes per a compartir una estona, d’una manera natural, com en una conversa entre amics i amigues amb una inquietud comuna: el plaer per la lectura.

Proposeu-nos els vostres llibres, els que com a llibreteres i llibreters creieu que s'han de convertir en imprescindibles per a totes les lectores i lectors!

Comentaris

  1. Emma Vidal4:24 p. m.

    Jo he format part d'un club de lectura i em sembla fantàstic. Veig que fas molta feina i bona en tot això. Hi ha molts motius per ser pessimistes en la lectura, però també n'hi ha per ser optimistes... Les petites editorials com el periscopi, labreu, males herbes, i algunes d'especialitzades com la col·lecció crims.cat de l'editorial alrevès, ens donen algunes alegries. D'aquesta col·lecció de novel·la negra acabo de llegir Aire brut de Lluís Bosch i m'ha semblat una gran novel·la. Per això la recomano aquí. Està bé que els clubs de lectura s'ocupin d'autors catalans, perquè en tenim de bons i molt interessants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SU11:42 p. m.

      Emma,
      Gràcies per deixar el teu comentari i per la teva recomanació! També crec que la feina dels autors catalans és bona i que cal llegir-los -no només als clubs de lectura!-, però també penso que tenim molta sort de comptar, actualment, amb unes traduccions al català molt ben fetes i interessants.
      Bones lectures i millor vida!
      SU

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació