Llegeixes o què?!

Il·lustres

2012-02-10T00:32:00.000+01:00

Aquest és el títol d’un document que recull frases, diàlegs, paràgrafs,cites... que he tingut la sort de trobar al llarg de moltes lectures fetes alllarg d’una pila d’anys –de llibres, de diaris, de revistes– i que m’hanagradat especialment.

A vegades rellegeixo algun d’aquests fragments i no m’hi reconec, ço és,que potser ara mateix no els triaria. No és el cas de la primera “entrada”, quetinc datada el 1992, i que és un fragment de Frida Kahlo de Rauda Jamis.

“Sin embargo, a pesar de esecuerpo herido y adornado con trozos de hierro antiestéticos, tengo quereconocer que he sido locamente amada, según la expresión de Breton.

Tlazolteotl, diosa del Amor,debió estar conmigo.

He sido amada, amada, amada—no lo suficiente, porque nunca se quiere suficientemente, una vida no basta—.Y yo he amado sin cesar. Con amor, con amistad. A hombres y a mujeres.

Un día un hombre me dijo quehacía el amor como una lesbiana. Me eché a reir. Le pregunté si era uncumplido. Me respondió afirmativamente. Entonces le dije que en mi opinión unamujer goza con todo su cuerpo, y que ése era el privilegio del amor entremujeres. Un conocimiento más profundo del cuerpo del otro, tu semejante, unplacer más total. El reconocimiento de una aliada. A pesar de una aventura muysuperficial que tuve durante mi adolescencia, no creo, de no haber sido por elaccidente, que hubiese vuelto a hacer el amor con una mujer.”

Amb el pas dels anys m’he tornat indisciplinada i he deixat escapar molts“il·lustres” potencials i, fins i tot, l’any passat vaig pensar en deixard’anotar aquestes troballes. Aquesta setmana, però, he encetat un nou document,Il·lustres-2, amb dues entrades que curiosament no he trobat llegint, sinóescoltant...

I la primera entrada és aquesta (espero que us agradi!): “Res hi ha en lament que no hagi estat abans en els sentits”, d’Aristòtil.

Tast de lectures

2012-01-23T22:21:00.000+01:00

A vegades tinc la sensació que el llegir –i la vida actual- m’estan fentperdre l’escriure... És per això que Llegeixes o què!? és tan bàsic per al meuequilibri intel·lectual (intel·lectoquè!?), és a dir, que sort que existeixaquest invent en forma de blog que “m’obliga” a tenir sempre la meva lliberta apunt i, de tant en tant, a asseure’m davant de l’ordinador per passar a net (ireduir, ampliar, corregir) les notes inspiradores dels apunts.

El d’avui: Tast de lectures, amb una mostra prou representativa delsllibres que tinc entre mans (i entre ulls!).

De lectura (ço que vol dir, llegir per feina):

Si volem aclarir els pensaments que tenim –siguin els que siguin–, hem dedonar molta importància a la manera d’expressar-los: si no els expressemcorrectament, ni nosaltres mateixos no sabem ben bé què pensem... [Atreveix-te a pensar, Josep-MariaTerricabras]

Avui hi ha un cine al lloc on hi havia hagut una pensió, en la qual unasenyora de Hannover m’havia donat classes d’anglès, i ningú no sap de què parloquan parlo d’això, com si tothom en general, així ho sembla, hagués perdut lamemòria pel que fa a totes les cases destruïdes i les persones mortes, tots hohan oblidat o no en volen saber res més quan algú els en parla, i si avui diavaig a la ciutat continuo parlant a la gent una vegada i una altra sobreaquella època terrible, però reaccionen movent el cap. [L’origen. Una indicació, Thomas Bernhard en traducció de ClaraFormosa Plans]

De relectura (també per feina... ja us n’informaré!):

És un dret de l’infant aprendre de distingir entre el que és correcte, enllenguatge i el que no ho és. L’ecologia del llenguatge consisteix a netejar debrossa l’espill de la font, com diu el poeta, per mitjà d’un aire suau i netque ve de la civilitat. [Textos ipretextos de pedagogia: 1938-2008, Joan Triadú]

D’entreteniment (o el que és el mateix, el que llegeixo abans de dormir...):

La sort de la majoria de taules de ping-pong dels soterranis de les cases,a la llarga, és servir els propòsits d’uns altres jocs més desesperats. Un copl’Alfred es va haver retirat, va apropiar-se de l’extrem oriental de la taulaper als seus comptes bancaris i per a la seva correspondència. [Les correccions, de Jonathan Franzen entraducció d'Alexandre Gombau Arnau]

Un bANY de xifres

2012-01-11T17:00:00.000+01:00

1 ANY des de que em vaig quedarsense feina.

40 apunts escrits (repte aconseguit!).

1 decisió ben ferma: ja tenimllibretera de capçalera!

1 llibreter molt i molt i molt enyorat...

2 clubs de lectura.

1 taller d’escriptura.

1 projecte no reeixit, però no defallim...

1 munt de llibres llegits però no sempre comentats.

1 llibre del qual n’estic molt orgullosa, l’autor del qual cada dia trobo afaltar.

Atsuko Tanaka, Electric Dress (1956)

7 llibres que recomanaria llegir a tot-hom i tot-don: Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals (La Magrana), A butxacades de Joan Todó (La Breu), Maic de Tina Vallès (Baula), Veritato mentida d’Adolf Beltran (Proteus), Lamaleta de Sergei Dovlatov (La Breu), Una terrasolitària de Bel Olid (Empúries) i Lesheroïnes contraataquen de Bel Olid (Pagès).

I, de cara al futur: 13 ANYS amb la meva dona i 4 ANYSdels nostres 2 nanos!!!

Per aprendre i per plaer

2011-12-23T01:10:00.000+01:00

“La vida es puroteatro” o, com a mínim, ho serà per a mi, perquè les lectures dels dos clubs delectura que “dinamito” seran de textos teatrals.

Per aquí sota trobareu elstítols...

Les trobades ambles lectores i els lectors seran la segona setmana de 2012. Llavors també seràel moment de retrobar-me amb les meves alumnes del taller d’escripturadramàtica.

O sigui que ara,entre neules i torrons, comença aquell període apassionant de preparació de lessessions i les classes, de llegir i llegir, de prendre notes, de buscar ipensar exercicis i dinàmiques...

Una feinada que,per sort, es veu recompensada després de cadascuna d’aquestes trobades, perquètant les lectores, lectors i alumnes són persones que, amb molt d’entusiasme,llegeixen i escriuen per aprendre i per plaer, un binomi tan recomanable comengrescador.

una mica/moltíssim

2011-12-16T00:27:00.002+01:00

[Carta oberta aen Salvador Macip]

Benvolgut SM,

Com ja et vaig avançaren el seu moment, aquesta setmana hem fet la sessió del club de lectura corresponent al teu llibre Les gransepidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles.

Tu em vas comentarque era el primer cop que en un club de lectura es llegirien Les epidèmies..., que seríem pioners! Quingran repte!

He de dir-te queha estat tot un èxit! Les lectores i els lectors han coincidit en algunes deles afirmacions que en Xexuva escriure sobre el teu llibre, com aquesta, “... coneixerem de manera unamica més global el món dels microorganismes, com mirem de lluitar contra ells,algunes altres malalties menys conegudes i fins i tot sabrem els perills de lainvestigació i les possibilitats de fer servir els coneixements que tenim de lapitjor manera...”, però fins i tot han cregut que es queda curt quan afirma elsegüent: “Aprendrem moltes coses de les malalties infeccioses més importantsque tenim actualment i coneixerem unamica la història d'aquesta convivència tan accidentada.” Totes i tots hanconvingut que han après moltíssimd’aquesta història...

Entre d’altrescoses, t’hem d’agrair la possibilitat que ens dónes d’estar informats desituacions i investigacions globals en la nostra llengua (tot i que m’agradariasaber per què li vas recomanar a en Xexu que llegís la versió en castellà). Ensha sorprès i també ens ha encantat conèixer la quantitat considerable d’investigadorsespanyols i/o catalans que formen part d’aquests centres mèdics id’investigació. Hem coincidit que, a partir d’aquesta lectura, ens mirarem lesnotícies de caire científic d’una altra manera...

En un correu apart t’envio unes quantes preguntes que han sorgit a partir de la nostradinàmica de treball. Esperem que, quan tinguis temps, ens puguis respondre.

Una abraçada!

Llegir-te (ambun llapis a la mà i una llibreta al costat!!!) ha estat un veritable plaer...

Ahir? Ahir!

2011-12-01T23:46:00.001+01:00

Ahir no vaigpoder ser amb les alabatrenques i els alabatrencs mentre presentaven les sevesdarreres novetats: Estiula de LluísCalvo, L’enunciat de Josep-Ramon Bachi Homes de Paul Verlaine, traduït iprologat per Jordi Llovet. De veritat que em va saber greu, perquè tot i quesempre em trobo com un pop en un garatge quan m’acosto a l’Horiginal, he dereconèixer que admiro la feina que fa tota la colla de labreu Edicions.

La meva absènciaestà del tot justificada: ja tenim club de lectura dels Lluïsos de Gràcia! Llegeixes o què!? amplia les seves prestacions amb aquestes trobades quecomençarem pel gener de 2012. Ahir vam començar a construir la pinya que had’aixecar el castell, vam donar el tret de sortida a una iniciativa que nopretén res més que trobar una estona per compartir el plaer de la lectura. Finsal 16 de desembre encara us podeu afegir a la colla...

Com diu aquella–tot sovint–: “Salut i llibres!"

Més sobre clubs de lectura

2011-11-21T23:35:00.001+01:00

La setmanapassada va ser rodona per als clubs de lectura. No només pels efectes que pot tenir el treball d’un llibre de poesia, sinó perquè el dijous, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, es va organitzar una trobada de Jaume Cabré amb les lectores i els lectorsdel seu darrer llibre Jo confesso, i precisament van ser els membres del club de lectura de la biblioteca qui,amb les seves preguntes, van dinamitzar la vetllada. Felicitats des d’aquí a laseva conductora i a tothom qui va participar-hi!!!

Més modestament,les lectores i els lectors dels clubs de lectura que m’encarrego de “dinamitar”estan llegint dos llibres d’autors ben nostres i ben actuals, l’Eva Piquer i enSalvador Macip. Per aquí trobareu els llibres...

I per tancar aquestapunt, una convocatòria molt important!!!

El dimecres 30de novembre a 2/4 de 8 del vespre, als Lluïsos de Gràcia, farem una sessió “pilot” del Club de Lectura, a veure si aconseguimengegar-lo!!!

La sessió detreball servirà per conèixer l’interès de les persones que desitgin assistir-hii també per fixar la llista de llibres que llegirem el primer trimestre del2012. El grup es trobarà el tercer dilluns de cada mes de les 8 a 2/4 de 10 de la nit.

Si voleu venir atreure el nas –sense cap compromís!– cal que confirmeu la vostra assistència aquí.

Com deiaaquella: “Ens ho passarem molt bé!”

Levitació

2011-11-15T16:10:00.005+01:00

Programar una sessió de poesia en un club de lectura és una aposta arriscada, però cada vegada que ho he fet el resultat ha estat plenament satisfactori.

En aquesta ocasió, perquè les lectores (només tinc un lector!) van descobrir una poeta (i durant la sessió en van conèixer d’altres); després perquè van poder reflexionar sobre què ens havia fet sentir un o altre poema i també van “jugar” a ser poetes.

Quan ja recollíem, abans de sortir de la biblioteca, una de les lectores em va dir: “Mentre llegia anava anotant tot de coses en una llibreteta... és la primera vegada que ho faig”.

I encara avui no sé com vaig tornar cap a casa, perquè els meus peus no tocaven a terra...

Endavant, per què no?

2011-10-27T09:25:00.005+02:00

De ben petita que he sentit la necessitat d’escriure. De més gran (sóc rareta, us ho recordo) vaig començar a sentir la necessitat de llegir. A hores d’ara no podria viure (com deia aquella, “literal”) sense compaginar aquestes dues necessitats.

Tot i això, sempre m’ha fet molt de respecte el fet de publicar el que escric i he intentat amagar a propis i a estranys aquesta compulsió “escripturil”. Evidentment, no em considero una escriptora.

Però aquí està la vida que t’empeny a endinsar-te en uns móns que t’atrauen encara que alhora t’imposen molt de respecte, però vas i dius: Endavant, per què no? Així va ser com, el curs passat, em vaig atrevir a dinamitzar un taller d’escriptura creativa al Centre Cívic Matas i Ramis que enguany hem desdoblat en dos, un d’iniciació i un altre de dramatúrgia. Quan preparo les sessions me n’adono de tota la feina que comporta “ser escriptora” però gaudeixo cosa de no dir quan comparteixo "la cuina de l’escriptura", "la matèria de l'esperit" o "un tramvia anomenat text" amb persones (totes dones!) amb més experiència vital que jo que –qui sap!– potser han sentit des de sempre una necessitat d’escriure...

Com us deia (o com provava de dir-vos), l’escriptura i la lectura van actualment tan lligades a la meva vida que, a vegades, com ahir a la nit, després d’haver fet la quarta sessió dels tallers d’escriptura, em sorprenc i em quedo meravellada en llegir el conte “La jaqueta de Fernand Léger” de La maleta de Serguei Dovlàtov (no us el perdeu, feu-vos aquest favor!) i, concretament, aquest fragment:

De sobte, va entrar la Nina Txerkàssova. No sabia ni que fèiem servir la mateixa biblioteca. S’havia fet gran. Com sempre, anava vestida amb un luxe imperceptible i meditat.

Ens vam saludar. Em va preguntar:

-Diuen que ara ets escriptor?

Vaig quedar desconcertat. No estava preparat per una formulació com aquella de la pregunta. Hauria valgut més que m’hagués preguntat: “Ets un geni?” Hauria respost tranquil·lament i afirmativament. Tots els meus amics patien sota el pes de la genialitat. Tots es tenien per genis. Però anomenar-me escriptor em resultava més difícil.

Vaig dir:

-Escric una mica, per divertir-me...

A la sala de lectura hi havia dues persones. Totes dues ens miraven. I no perquè haguessin reconegut la vídua d’en Txerkàssov. Més aviat perquè notaven l’olor de perfum francès.

Va dir:

-Saps què?, fa temps que tinc ganes d’escriure sobre en Kólia. Una mena de memòries.

-Escrigui-les.

-Em temo que no tinc talent. Tot i que als amics els agraden les meves cartes.

-Doncs escrigui una carta llarga.

-El més difícil és començar. En realitat, com va començar tot plegat? Potser el dia que ens vam conèixer? O molt abans?

-Comenci d’aquesta manera.

-Com?

-“El més difícil és començar. En realitat, com va començar tot plegat...”

-Has d’entendre que en Kólia era la meva vida. Era el meu amic. Era el meu mestre... Què et sembla, és pecat estimar més el marit que el fill?

-No ho sé. Em sembla que l’amor no té mesures. O existeix o no.

-T’has tornat molt intel·ligent- va fer ella.

Gràcies Dov!!!

Llegir "per feina"

2011-10-18T15:35:00.014+02:00

El poder de la lectura és infinit, amigues i amics. Ja ho vaig deixar escrit aquí fa pocs dies: a vegades em serveix com a refugi, però té la virtut que també “em dóna de menjar”. En aquest sentit, els dos clubs de lectura que “dinamitaré” –de moment– aquest curs, ja han començat a caminar...

Del primer podeu llegir-ne un breu però exemplar resum aquí. Aprofito l’avinentesa per repetir que “la culpable” de la meva descoberta de Juan Farias és l’admirada Sfer.

Del segon només us puc dir que va ser força sorprenent: per la quantitat de lectores, per la curiosa dinàmica de la biblioteca a l’hora de repartir els llibres, per la majestuosa presència d’un rellotge aturat a la sala...

I com he d’anar per feina, us deixo per aquí les portades dels dos llibres que “dinamitarem” el proper mes de novembre.

I, com diu aquella: "Salut i bones lectures, sempre!".

Des d'avui i fins al 27 d'octubre

2011-10-14T14:59:00.014+02:00

Aquestes són algunes de les meves propostes d’activitats des d’avui i per a les properes setmanes.

Apunteu-vos-hi i, si em veieu, xiuleu-me!

Sessió de contes: “Ella, ell i el barret”.

Avui divendres 14 d’octubre, a les 9 de la nit, al C. C. Valentina (Plaça del Regomir, 2, de Barcelona), sessió de contes a càrrec de Tot’s a l’Àgora. Diuen que l’atzar –encarnat a les mans innocents (o no) dels espectadors– serà qui decidirà els contes que se sentiran a la vetllada.

Presentació d’Un creuer fora de sèrie, el nou llibre de la Sílvia Soler.

El dimecres 19 d’octubre a la Sargantana (carrer de Sant Sebastià, 2, de Badalona), a ¼ de 8 del vespre. L’acompanyaran en la presentació els periodistes badalonins i amics de l’autora: Lídia Heredia i Quim Morales.

Presentació de La pedagogia catalana al segle XX, els seus referents, de Jordi Monés i Pujol-Busquets.

El dijous 20 d’octubre a l’espai Betúlia (carrer d’Enric Borràs, 43-47, de Badalona), a 2/4 de 8 del vespre. La presentació comptarà amb la presència de Salomó Marqués (president de la Societat d’Història de la Educació dels Països de Llengua Catalana i catedràtic d’Història de l’Educació de la UdG) i de Josep Gonzàlez-Agàpito (president de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i catedràtic d’Història de l’Educació de la UB). Més informació aquí.

Presentació d’Ísola, de Nora Almada.

El divendres 21 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a Pròleg. Llibreria de les Dones (carrer de Sant Pere més Alt, 46, de Barcelona). El llibre de poemes Ísola, amb pròleg de Meri Torras i epíleg de Flavia Company, està publicat per l’Editorial Eugenio Cano. Presentarà l'acte la poeta Gemma Gorga.

Sopar amb les protagonistes de Pedra de tartera.

Dimarts 25 d’octubre a la Sargantana (carrer de Sant Sebastià, 2, de Badalona) a les 10 de la nit. La proposta és compartir sopar i una bona vetllada amb les actrius Àurea Márquez i Rosa Cadafalch, amb la directora de l’obra Lurdes Barba i amb l’autora del llibre Maria Barbal. Cal fer reserva prèvia i el preu del sopar és de 20 €.

I el plat fort...

Presentació del Diccionari de la traducció catalana, publicació dirigida per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol.

Dijous 27 d’octubre, a les 7 del vespre, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona). La presentació anirà a càrrec d’Enric Gallén, Joaquim Mallafrè, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Ricard Torrents i l’editora Montse Ayats.

Tres en un (apunt número 200)

2011-09-30T15:09:00.011+02:00

Avui fa un any moria, a Barcelona, Joan Triadú i Font. Feia gairebé vint anys que el coneixia i, en els darrers temps, hi vaig treballar molt a prop, aprenent-ne cada dia.

Hi ha molta gent que el trobem a faltar. No només la família i els amics sinó també totes aquelles persones que el vam tractar com a mestre, com a activista cultural i com a lector i crític literari. A l’Ara d’avui li fan un petit homenatge.

Us animo a acostar-vos, la propera setmana, a les biblioteques de Barcelona. Ja sabeu que, a més de llibres, pel·lícules i música, podeu trobar-hi exposicions i algunes xerrades del tot interessants. Les meves recomanacions són les següents:

“Pa negre: del paper al cel·luloide. Cinema i literatura, complicitat obligada”, amb Emili Teixidor, escriptor. Dimarts, 4 d'octubre, a les 19 h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.

“La novel·la de la generació dels seixanta”, amb Eduard Márquez, escriptor. Dijous, 6 d'octubre, a les 19 h, a la Biblioteca Jaume Fuster.

I si voleu aprofitar aquesta tardor tan estiuenca per gaudir de la natura i la poesia, no us podeu perdre el cicle poètic protagonitzat per Andriy Antonovskiy i Catalina Girona que es farà el diumenge 9 d’octubre, a les 12 h, a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, concretament a l’Ermita de Sant Feliuet de Savassona (turó de Sant Feliuet, Tavèrnoles), en el marc del programa cultural “Viu el parc”.

La lectura com a refugi

2011-09-27T16:47:00.006+02:00

Hi ha dies que –no saps ben bé com– tot es torça. Que allò que havies defensat ahir, avui t’ho has d’empassar. Que se’t remou l’estómac i que se’t fa un nus a l’esquena.

Són dies que t’has d’agafar amb força a l’altra realitat, que també existeix (i sort en tinc!): la família, les amigues, els nous projectes...

Avui no em busqueu. Només trobo consol a les pàgines dels llibres que llegeixo...

3 + 4 = 7 (ens en falten 3!)

2011-09-21T13:03:00.004+02:00

Ep, no us penseu que he reconduït la meva vida cap a les matemàtiques! Res més lluny.

És que el dilluns vam fer la segona reunió informativa del Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia. Hi van venir 3 persones (una quarta no va poder venir però n'estava interessada) i vaig explicar tot el seu funcionament.

Bé, quedem que van ser 4 i que, sumades a les 3 persones que van venir a informar-se el passat mes de juny, fan un total de 7.

En resum: "només" ens en falten 3 per començar! El club està pensat per un nombre mínim de 10 persones i màxim de 20.

La nostra idea és iniciar el club el mes de gener de 2012. Si aconseguim aquesta xifra màgica mínima (10!), el desembre farem una sessió de presentació on ja podrem repartir el primer llibre... i a partir de llavors, que no pari la lectura!

Des d’aquestes pantalles us seguiré informant del projecte del club de lectura i, sobretot sobretot, mimant a totes les persones que s’hi han interessat fins ara.

Gràcies!

Aquest poti-poti que em caracteritza...

2011-09-13T01:06:00.014+02:00

Començo la temporada ben distreta. Van passant els dies d’aquest setembre tan incert (per a mi, laboralment parlant) i el cap em bull d’idees per a escriure els apunts però no acabo de trobar ni el moment ni el fil conductor...

Així que m’he assegut davant de l’ordinador amb el ferm propòsit de no aixecar el cul de la cadira fins que no deixi aquí constància del meu batibull.

Del fil conductor... millor ni parlar-ne!

Fa temps que vull renovar i actualitzar els blogs enllaçats. Donarem la benvinguda a aquests: Bitàcoles d'un eco, El tronc i les cendres, Instant Karma i Quadern de mots.

La casa en obres ha tingut el rar privilegi d’entrar directament als destacats abans de passar un temps per la llista clàssica. El motiu? El NO-criteri que em caracteritza... Per altra banda, descongelo el racó de la Solsida amb la intenció d’animar a escriure a una blogaire que sempre ha comptat amb molts seguidors.

Ja tenim dia i hora per a la sessió informativa del Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia! Serà el dilluns 19 de setembre a les 8 del vespre.

Les sessions estan pensades per a persones amb inquietuds lectores que no tinguin manies a l’hora de llegir poesia o una obra de teatre, que vulguin conèixer nous autors i autores i, sobretot, que estiguin disposades a compartir allò que han sentit i viscut quan llegien. Senzill, no?

I per acabar amb aquest apunt una mica rocambolesc, comentar-vos que un dels llibres que estic llegint (aquesta dispersió que em caracteritza...) és un obsequi que hem rebut de la Carme Ruscalleda.

Fa un any, una petita colla d’amics vam voler conèixer i delectar-nos amb les seves propostes culinàries i... cap a Sant Pol hi falta gent! Una de les noies del grup és una fotògrafa d’una sensibilitat extrema i de l’experiència –l’estada a un dels racons més sublims de la cuina catalana!– en va fer un àlbum de record que li vam enviar a la Carme. I ella ha tingut el detall de regalar-nos Els 20 anys del Sant Pau curosament dedicat. Gràcies!

I bé... Algú parlava de fil conductor? Ai mareta... Això meu... no hi ha qui ho arregli!

Anar i venir. Tornar i marxar. I llegir?

2011-08-19T17:10:00.006+02:00

Ja ho he dit moltes altres vegades: llegeixo poc i malament. Aquest estiu –aquest Anar i venir. Tornar i marxar– està provocant que aquesta sensació encara s’hagi accentuat més. És per això que avui, en una estona de calma davant del ventilador, escric aquest apunt terapèutic per mirar de posar ordre en aquest batibull de lectures acabades, començades, retrobades i separades (amb la bona intenció de ser començades).

Les acabades:

- Veritat o mentida, Adolf Beltran (Proteus): recull d’entrevistes seleccionades d’una “mítica” secció –on es parlava de filosofia– del programa d’El Matí de Catalunya Ràdio quan el feia l’Antoni Bassas i el seu equip. L’Adolf ens ha regalat aquesta compilació de converses i les ha convertides en un llibre del tot recomanable, per llegir amb el llapis a la mà i gaudir de la fluïdesa d’un art: el de saber escoltar i preguntar.

Les començades:

- Tot el que tinc, ho duc al damunt, Herta Müller (Bromera), en traducció de Joan Fontcuberta i Gel: vaig per la pàgina 43. M’està agradant. No havia llegit mai res abans d’aquesta escriptora (Premi Nobel 2009).

- Les coses tal com són. Apunts per a un retrat intel·lectual, a cura de Jordi Julià i Pere Ballart (A contravent): la figura de Màrius Torres “em persegueix” de fa temps, o sigui que quan vaig tenir aquest llibre a la mà me’l vaig haver de comprar. Reconec, però, que no és lectura d’estiu... Vaig pel pròleg...

Les retrobades:

- El contrari d’un, Erri de Luca (La Magrana), en traducció de l’amic Pau Vidal: endreçant papers aquesta setmana vaig retallar un article que m’havia agradat de l’admirada Ada Castells al Cultura/s (8 de juny de 2011) on parlava d’aquest llibre, que avui he retrobat, endreçant –també!– la prestatgeria de casa.

Les separades:

- Acrollam, Biel Mesquida (Empúries): avui m’han confirmat les lectures del proper curs a la a la Biblioteca Francesc Boix-Poble Sec, i aquest serà un dels llibres que llegirem i treballarem (i espero que aquesta notícia li porti bones vibracions al seu autor!), un llibre que feia temps que havia comprat i que volia llegir però que no m’acabava de decidir. Ara ja tinc l’empenta que necessitava!

Uff, em sembla que se m’ha girat feina, oi? Com diu un dels meus nanos: “Adéu! Me’n vaig!”.

Il·lustra l'apunt un detall de Dos pesos, de Juan Navarro Baldeweg

Vacances. Vacances?

2011-08-03T23:56:00.003+02:00

Un dia ja vaig dir les coses bones que pot tenir ser a l'atur…. Avui, quan començo una segona etapa en aquest "bonic estat", puc tornar a confirmar-ho: tres matins a diferents organismes (Hisenda, Seguretat Social, Oficina de Treball) fent cua amb la necessitat evident d'evasió, m'han permès xalar de valent amb la lectura dels contes de Joan Todó, A butxacades.

Ara no tinc més temps per explicar-vos-ho (he començat les vacances), però us avanço que rellegir els contes d'en Todó (algunes de les versions primigènies d'aquests textos les podeu trobar a diversos números de Paper de vidre) ha estat fantàstic: pel que diu i pel com ho diu. En la mateixa línia fantàstica, sent molt diferents, de les meves immediates i anteriors lectures (Marta Rojals i Lolita Bosch).

Ara només cal que en Joan Todó i la Marta Rojals acceptin un repte: escriure a quatre mans una història que ens enganxi… Tant o més que les històries que hem tingut el privilegi de llegir, fins ara…

algun poema per deixar avui aquí

2011-07-15T23:19:00.014+02:00

Amb l’estiu no s’aturen les presentacions de llibres i les bones propostes.

Tinc la sort –i el privilegi!– de tenir bones amigues i millors amics que em mantenen informada de moltes d’aquestes activitats imprescindibles que ni jo ni vosaltres us hauríeu de perdre. Aquest cop, a més, ha coincidit que he rebut dos correus –de bones amigues i millors amics– que em convidaven al mateix esdeveniment poètic:

El proper dimecres 20 de juliol, la Llibreria Saltamartí i LaBreu Edicions han preparat una trobada amb els poetes Jordi Vintró, Ernest Farrés i Tomàs Arias. El tast poètic es perpetrarà al RACÓ D'EN GUAL a la Rambla de Badalona, al costat de l'Escola del Mar.

Igualment recomanable serà el recital, dins el cicle poètic "Primavera d'estiu", de Marc Romera, Lluís Calvo i Mireia Calafell. Això serà el dijous 21 de juliol.

Totes aquestes propostes poètiques m’han fet aixecar de la taula i buscar algun poema per deixar avui aquí. N’he “pescat” un de l’enyoradíssima Maria Mercè Marçal, que vull dedicar a la Leire i als nostres nanos, que aquesta setmana han fet tres anys.

CANÇÓ DE BRESSOL

Bruixeta la non-non,

amb caputxeta blanca.

Hi ha una finestra als núvols

que si s’obre no es tanca,

si no ve la soneta

amb ventallet molt fi.

Pestanyeta de seda,

lluneta de coixí.

(Sal oberta, Edicions del Mall, 1985)

Carta oberta

2011-07-07T23:38:00.008+02:00

Hola!

Sóc la Susanna Àlvarez i aquest curs passat he tingut el privilegi de compartir amb algunes persones de l’associació ACCAPS –juntament amb altres sense problemes auditius– una de les meves grans passions: el plaer de la lectura.

De gener a juny, un cop al mes, en sessions d’una hora i mitja aproximadament, un grup de persones hem compartit la lectura de diferents llibres. Cada un d’ells ha provocat en cada lectora i cada lector impressions i sentiments diferents, que hem compartit pausadament i que, en definitiva, ens han enriquit a totes i tots.

Com us deia al principi: un privilegi!

El curs vinent reprendrem les sessions, d’octubre a juny, el segon dilluns de cada mes, a la Biblioteca Francesc Boix-Poble Sec.

Si voleu més informació d'aquest club de lectura i d'altres projectes de Llegeixes o que!?, no deixeu de visitar aquestes pantalles...

Només falta 1 dia!

2011-06-29T00:06:00.005+02:00

Tota la colla de paperdevidrers estem d’enhorabona.

Dijous 30 de juny, a 2/4 de 9 del vespre, a l'Horiginal se celebrarà el 9è aniversari de la revista Paper de vidre i es farà la presentació del darrer número 58.

La colla que s’aplegarà a llegir els seus textos publicats seran: el lingüista RUDOLF ORTEGA, l’escriptor i traductor RICARD RIPOLL, l’escriptor i traductor PAU VIDAL, l'escriptor JAUME SUBIRANA, l’escriptor EDUARD RIBERA, el lingüista MAGÍ CAMPS, l’autor del crucigrama en castellà de La Vanguardia, JORDI FORTUNY, l’escriptor JOAN TODÓ i l’enigmista i escriptor MÀRIUS SERRA.

“Per compensar” (suposo) tanta presència masculina, la festa s’arrodonirà amb l’actuació musical de BIKIMEL. El cartell (“lu dit”, confio que hi haurà alguna dona a la sala) és extraordinari. Sembla ser que, per veure tot això, només haureu de consumir una cervesa.

Us ho perdreu?

Malauradament jo sí. Fa temps que ja em vaig comprometre amb la Rosa d’El racó del Llibre per anar a parlar d’Atentament. Lectures crítiques de Joan Triadú.

Paperdevidrers, per molts anys!

Avui us parlaré (II)

2011-06-18T00:09:00.007+02:00

Tot va començar aquí. Avui us parlaré del segon fet: a l’escola on aniran els nostres fills el curs vinent van organitzar una xerrada sobre la lectura en l’àmbit familiar que va anar a càrrec de Roser Ros i Vilanova, narradora oral, escriptora i doctora en pedagogia.

Amb un públic reduït però àvid d’informació, la Roser va trencar el gel amb una sèrie de preguntes que ens havíem de fer per intentar situar-nos: Qui llegeix? Què llegeix? Quan llegeix? On llegeix? Com llegeix? Tenint ben clar que hi ha tants lectors com individus i, de retruc, tantes maneres d’apropar-nos a la lectura com vulguem.

Lleu desencant, per començar...

L'espai físic que, segons la Roser, ha de ser el "lloc de desembarcament" dels llibres a l'habitació dels nostres infants és la tauleta de nit (horror, nosaltres no en tenim!). Aquest lloc és important dins de l'experiència literària ja que, segons la pedagoga, és un "petit aeroport" on podràs dipositar el llibre que ens agradi per a les nostres criatures i, a partir del qual, podem començar a establir el diàleg amb elles i ells… Això fa que "es construeixi" un "petit triangle", on els vèrtexs són els adults, les/els petites/s lectores/s i el llibre, un espai on les mares i els pares hem d'estar ben presents.

Estic perduda però encantada…

La sorpresa, però, arriba amb els tres llibres que ens ha portat la Roser: cap d'ells no té lletra! Tots són plens d’imatges: fabuloses, suggerents, fantàstiques, belles… Tot té la seva explicació: aquests llibres activen el cervell dels infants i serveixen per desengreixar els processos que fan a l'escola… (Uff, els nostres nanos són massa petits… la Roser parla per a totes aquestes mares i pares que tenen criatures escolaritzades i que ja tenen "obligacions lectores").

Quines coses més curioses! Avancem…

Els llibres que tenim a casa poden estar "mutilats"; fins i tot podem posar la data i l'autora o l'autor de l'estrip! Que un llibre es pugui fer malbé forma part de l'experiència lectora! Fantàstic! La Roser, fins i tot, apunta que aquests llibres "malmesos", que estan malalts, poden ser aquells llibres especials que la nostra canalla llegeixi quan també està malalta, a casa.

En píndoles més breus, alguns comentaris més, dolços com els caramels...

- No hem de tenir prejudicis a l'hora de posar llibres només amb imatges a mans d'infants més grans o més petits.

- Llegir demana una actitud (i un cert esforç!).

- No t'has d’amoïnar per no acabar un llibre.

- El llibre és un altre puntal de comunicació amb les nostres filles i els nostres fills.

- Expliquem-los històries...

I per acabar...

Després d’una hora, les mares (i el pare!) que han assistit a la xerrada demanen consells a la Roser i parlen de les lectures de les seves filles i fills. Li demanen referències, que jo vaig espigolant, com puc, gairebé al vol, sense saber encara gaire bé els llibres que apunto. Alguns són aquests:

La col·lecció Popular de La Galera (a partir de 6-7 anys).

Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants feta per Miquel Desclot i amb il·lustracions de l’estimada Mercè Galí (a partir de 7 anys).

Els contes d’en Gianni Rodari (a partir de 8-9 anys).

Rudyard Kippling traduït per l’admirat Ramon Folch i Camarasa (a partir de 8-9 anys).

El Clan de la lloba de Maite Carranza (a partir de 12 anys).

I·lustra l'apunt "Nen saltant" de José Cobo

Sembla que, fins i tot, tinc una certa traça...

2011-06-13T22:54:00.005+02:00

Els projectes per al curs vinent comencen a prendre forma... Un d’ells és el d’engegar un Club de lectura als Lluïsos de Gràcia.

“La filosofia” del club de lectura fa temps que està inventada, però aquest tindrà, evidentment, el toc de Llegeixes o què!?

La premissa està clara: el club de lectura està pensat per a persones amb inquietuds lectores. O sigui, persones que no tinguin por de llegir una obra de teatre, que vulguin conèixer noves autores i nous autors, que vulguin llegir poesia en veu alta... En definitiva, persones que llegeixin i que, un cop al mes, vulguin quedar al club de lectura i “comentar la jugada”.

Jo em sento molt còmoda fent aquestes sessions i començo a tenir una certa experiència. Sembla que, fins i tot, tinc una certa traça...

Per a donar a conèixer el projecte hem preparat una sessió informativa als Lluïsos de Gràcia per al dimecres 22 de juny, a les 8 del vespre.

Perquè si llegir és un plaer, compartir el plaer de la lectura és una experiència irrepetible!

Llegeixes o què!? Un blog i a partir de l’octubre, si tot va bé, un Club de lectura als Lluïsos de Gràcia.

Dijous passat... Tot un plaer

2011-06-06T16:36:00.007+02:00

Dijous passat (i gràcies a la Lena!) vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Em va fer molta il·lusió conèixer-la ja que aquella setmana havia llegit a les meves alumnes del Centre Cívic Matas i Ramis uns fragments “Del Diari d’una traductora” i, a més, havia parlat d’ella en l’entrevista que m’havia fet l’Ada Castells a propòsit de l’aparició d’Atentament. Lectures crítiques de Joan Triadú, que precisament es publicava el mateix dia al “Cultura” de l’Avui.

Dijous passat vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Ella -i una multitud de traductores i traductors d’aquest petit país nostre- s’aplegaren a l'auditori de l'Arts Santa Mònica on se celebrà l'acte de lliurament del setè premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

El jurat del premi, format per D. Sam Abrams, Nathalie Bittoun-Debruyne, Feliu Formosa, Joaquim Sala-Sanahuja, Josep Maria Sala-Valldaura, Dolors Udina i Víctor Sunyol (tothom present a la sala, si no vaig errada) van voler fer constar l’alta qualitat de les traduccions i dels llibres originals, i va acordar declarar com a finalista la traducció del llibre de Giuseppe Ungaretti Il dolore, presentada per Lluís Servera Sitjar, i atorgar el setè premi de traducció de poesia Jordi Domènech a la traducció de Gravitações, d’António Ramos Rosa, presentada per Antoni Xumet Rosselló.

Dijous passat, en acabar l’acte de lliurament del setè premi de traducció de poesia, vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Una estona abans, Joan Fontcuberta ens havia delectat amb la conferència “Traduir. L'ofici” que l’any vinent, en una nova edició d’aquest premi que es manté i creix dia a dia gràcies a la bona feina de Cafè Central i al suport de la Fundació Banc de Sabadell, podré llegir i assaborir encara més.

Dijous passat vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Tot un plaer.

Il·lustra l'apunt un detall del cartell de "Travesías. Paisajes de interior", de Paloma Navares

Allà on he anat i allà on m’agradaria anar

2011-05-26T22:47:00.009+02:00

De la presentació de Maic a l’Horiginal he de deixar escrites dues coses, cadascuna d’elles dites per les protagonistes de la vetllada:
Eva Piquer: “Aquest llibre està molt ben escrit”.
Tina Vallès: “Ens retrobarem aquí el maig de 2016”.

Demà divendres 27 de maig, a les 7 de la tarda, a l'Espai Betúlia (carrer d’Enric Borràs, 43-47, de Badalona), es presentarà el llibre Els masos de Benassal. Hi intervindran la Cap del departament d'història Contemporània i directora de l'arxiu del Museu de Badalona, la Sra. Montserrat Carreras, i els autors i membres del Grup de recuperació de la memòria històrica de Benassal: Pilar Vidal, Pere Enric Barreda, Emilio José Barreda, Roser Vidal, Rosa López i Emili Ferrando.

Els dies 30 i 31 de maig se celebraran les jornades “La paraula pintada. Art/Cultura/Periodisme”. Coordinades per David Barba i David Vidal, aquestes jornades proposen un encontre de periodistes i gestors culturals, d’acadèmics i de creadors per abordar les relacions entre la nova cultura mediàtica i el treball dels crítics i dels periodistes.
El dilluns 30 a la Facultat de CC. Comunicació UAB (Bellaterra); el dimarts 31 a l’Arts Santa Mònica (la Rambla 7, Barcelona).

El dijous 2 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, el mateix Arts Santa Mònica acollirà l’acte de lliurament del setè Premi Jordi Domènech de Traducció de poesia. En el decurs de l’acte, Joan Fontcuberta pronunciarà una conferència amb el títol de “Traduir. L’ofici” i es presentarà la plaquette de la conferència de l’edició anterior, “El ritme de la prosa”, d’Anna Casassas.

I com deia aquella: “Si m’hi trobeu, xiuleu-me!”.

Un apunt enmig de tot i de res

2011-05-20T16:37:00.010+02:00

Una prèvia: tingueu moooolta paciència amb mi.

Voldria parlar-vos de tantes coses: les que faig, les que voldria fer i no puc, el que llegeixo, el que voldria llegir, el que hauria d’escriure, el que acabo escrivint...

Aquest és el meu batibull:

El proper dimecres de maig 25 aniré a la presentació de Maic a l’Horiginal, a les 20.30 h.

M’agradaria veure el darrer projecte de la Lluïsa Cunillé.

Llegeixo amb entusiasme Massa felicitat d’Alice Munro, en traducció al català de l’admirada Dolors Udina. Us recomano llegir aquesta crítica, excel·lent, de Gemma Casamajó.

Estic pendent de fer algunes entrevistes en relació a la publicació d’Atentament. Lectures crítiques de Joan Triadú, que ja ha tingut algun ressò als mitjans de comunicació. Ho podeu sentir aquí (11 de maig) i llegir aquí.

Voldria acabar d’escriure l’apunt on us faig un resum de la xerrada que, sobre la lectura en l’àmbit familiar, ens va fer a unes quantes mares i pares la Roser Ros i Vilanova, narradora oral, escriptora i doctora en pedagogia. Uff, ben bé ja fa tres setmanes...

Estic encantada amb les lectures d’aquest 2011: el darrer Márquez, els articles de Tomàs Arias i la profunda bellesa de la Tomba de Lou de Denise Desautels, exquisidament traduïda per Antoni Clapés.

En un lloc destacat: Maic de Tina Vallès i Primavera, estiu, etc. de Marta Rojals.

Insisteixo: tingueu paciència amb mi.

[I l’epíleg: gràcies a totes les persones que es mobilitzen aquests dies per mostrar el desencís i la frustració provocades pel funcionament d’aquesta societat nostra. Tots en som responsables, però vull creure que el canvi és possible.]

Avui us parlaré (I)

2011-05-09T16:04:00.009+02:00

Tot i que els nostres nanos encara no han fet els tres anys, fa temps que em preocupa si seran lectors. O no.

És per això que sempre que “ensopego” amb alguna activitat, article, entrevista, etc. que en parli o que tracti si hi ha cap “fórmula màgica” perquè les mares i els pares fem que la nostra mainada llegeixi amb total normalitat, o m’hi apunto o m’ho anoto o em poso a donar-hi voltes i voltes.

Aquestes darreres setmanes, a més, han coincidit dos fets. Avui us parlaré del primer:

En preparar la guia de lectura de la propera sessió del club d’aquest curs, m’he trobat amb una entrevista on l’autora de la novel·la que treballarem a la darrera sessió del mes de juny, la Dulce Chacón, diu, entre d’altres coses, això:

-A usted la literatura le viene de la infancia, porque su padre fue poeta. ¿Cómo se puede inculcar el gusto por la lectura a los niños?
-A mí me invitan mucho a dar charlas en colegios e institutos, y me gusta ir. Creo que la niñez y la juventud están muy mal educadas por nosotros, la gente mayor, porque somos incapaces de transmitir la pasión por la literatura. El otro día vi una encuesta que me dejó estupefacta, y decía que en primaria había un 80% de apasionados lectores, y que cuando llegaban a secundaria quedaba el 8%. La lectura es apasionante, la prueba es que a los niños les encanta leer, les encanta los cuentos. Lo que pasa es que no sabemos cuidar eso ni transmitir la pasión de la literatura. Cada edad debe tener sus libros. Ahora los niños leen a Harry Potter, pues que lo lean, porque a lo mejor, dentro de unos años, eso les lleva a Proust. No hay que meter el libro como un tornillo, sino que tiene que ser algo natural y crecer orgánicamente. El libro hay que leerlo por necesidad propia. No hay que obligar, sino contagiar la pasión. Si a un niño de trece años, le obligan a leerse el Quijote, con las miles de páginas que tiene, y encima le van a examinar de eso, probablemente se cree el efecto inverso, y considere que eso es un ladrillo.

El meu pare no és pas poeta i jo encara menys! Però res no em faria més feliç que compartir amb els meus fills la passió per la lectura.

Tot arribarà! Així ho espero... Mentrestant, preparo el proper apunt, on us parlaré de la segona coincidència.

Llegeixes o què!?, un blog

Il·lustra l'apunt d'avui un detall de Madeja, d'Aimée Garcia

Em repeteixo

2011-04-29T22:59:00.010+02:00

Dilluns vinent pot ser un gran dia. I encara ho podria ser més, si no fos perquè segueixo sense tenir aquell do que, de tant en tant, se’m fa del tot necessari.

Vull ser ubiqua!

Si ho fos, podria assistir a la presentació del llibre Esborranys i poemes inacabats, de Konstandinos P. Kavafis, en traducció d’Eusebi Ayensa, hel·lenista i actual director de l’Instituto Cervantes d’Atenes. Amb aquesta traducció, Ayensa va guanyar el 4t Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia.

La presentació anirà a càrrec del poeta i crític literari Jordi Julià, i del mateix traductor. L’actriu Carme Callol llegirà una selecció dels poemes traduïts i el cantautor Josep Tero interpretarà algunes versions de Kavafis musicades per ell.

L’acte tindrà lloc el dilluns 2 de maig, a dos quarts de 8 del vespre, a la Biblioteca de Catalunya (carrer de l’Hospital, 56, de Barcelona).

Just el mateix dia, a la mateixa hora, i relativament a prop, el Palau de la Generalitat acollirà un acte d’homenatge a Joan Triadú.

L'acte, que s'emmarca en els actes de celebració dels 50 anys d'Òmnium Cultural, comptarà amb les intervencions de David Castillo, Jordi Riera, Vicenç Villatoro, Salvador Giner, Muriel Casals i del President de la Generalitat.

La meva estreta relació amb Joan Triadú en aquests darrers anys (ben aviat, en aquestes mateixes pantalles, informació sobre novetats editorials relacionades) em facilita, aquesta vegada, la feina d’escollir...

Em repeteixo: vull ser ubiqua!

Llegeixes o què!?, un blog

Il·lustra l'apunt d'avui un detall de Hai_Red Shark, de Sophia Schama

Banda sonora (apunt escrit ahir)

2011-04-14T21:41:00.007+02:00

Acabo d’arribar de la presentació de la darrera novel·la de l’Eduard Márquez a la Llibreria Laie, activitat cultural “patrocinada” per Voll-Damm que ha tingut un èxit de públic espaterrant! L’autor ha convençut el responsable de la llibreria de fer una presentació “diferent”, que la trobada entre lectores i lectors i autor (i família i amics i amigues, fins i tot veïnes!) sigui un acte literari que tingui valor per si mateix... fantàstic!

L’Eduard Márquez ha comptat amb la col·laboració del seu amic Ángel, a qui ha dedicat el llibre, i han convertit aquesta presentació/acte literari en un autohomenatge als seus 42 anys d’amistat... encara més fantàstic!

I així ha estat que he anat passejant per la llibreria (i repetint-me la promesa dita abans de sortir de casa: “no em puc comprar cap llibre, no em puc comprar cap llibre, no em puc comprar cap llibre...”), amb una Voll-Damm a la mà, amb les imatges i la música de diferents concerts de la banda sonora de la novel·la, amb la veu de l’Eduard llegint en veu alta alguns fragments escollits (molt ben escollits!) de L’últim dia abans de demà... tri-fantàstic!

La llibreria és plena a vessar, no com la Voll-Damm, que ja comença a fer el seu efecte... Em quedo hipnotitzada amb una portada: Patti Smith 1969-1976. Photographs by Judy Linn.

Deixo la Voll a terra i agafo el llibre: flipo... m’encanta... reconec uns joveníssims Robert Mapplethorpe i Sam Shepard... salivejo... m’entretinc amb la instantània on la Patti (?) sosté la banda sonora d’Un tramvia anomenat desig... la miro i la remiro... m’encanta. Finalment tanco el llibre i el torno a deixar on era. En un parell de glopades acabo la Voll. Just a temps: la música acaba i l’Eduard ens dóna les gràcies! “A tu!”.

L’ampolla de la Voll es queda sobre un dels taulells i jo surto al carrer. Ja ho tinc! Ara sé quin és el problema dels meus contes: no tenen banda sonora!!! Ai...

Llegeixes o què!? , un blog.

Il·lustra l'apunt d'avui (que m'ha costat un ou penjar!) un detall de la sèrie "Amor i èxtasi", d'Isabel Muñoz

Lectures paral·leles

2011-04-04T22:59:00.005+02:00

Rellegeixo el proper llibre del Club de Lectura i, mentre prenc notes i notes, tinc també al cap els altres llibres dels què parlaré en començar la sessió.

M’explico:

El primer any que vaig fer “de dinamitadora” d’un Club de Lectura (era el curs 2006-2007), començava totes les sessions comentant tota una sèrie d’activitats que, al voltant del llibre i de la lectura i a aquella mateixa hora, es podien fer a Barcelona i arreu de Catalunya. Evidentment, quan acabava aquest comentari, donava les gràcies a les persones que havien decidit ser allà, amb mi, disposades a compartir tot el que els havia aportat la lectura del llibre que tocava.

Enguany sento la necessitat de compartir les meves lectures paral·leles a la dels llibres del club i, per tant, he proposat a les lectores i als lectors que, a cada sessió, de manera totalment voluntària, ens parlin d’un llibre (o més) que hagin llegit durant el mes que triguem a veure’ns –que no sigui el del club, lògicament-. Així, he parlat de L’últim dia abans de demà de l’Eduard Márquez i de Testimonis del segle XX.

Els propers seran Papers de diari de Tomàs Arias i Maic (gràcies, JJ!) de Tina Vallès.

Llegeixes o què!?, un blog.

De tresor a tresor i tiro...

2011-03-24T14:40:00.004+01:00

Quan encara m’he d’endinsar en el món poètic de Tomàs Arias, trobo un altre tresor relacionat amb aquest home polifacètic a través de l’apunt d’un dels meus blogs de referència, regentat per persones que aprecio i admiro des de la distància (unes a Vic... jo a Barcelona). El cas és que en el seu moment vaig imprimir l’apunt per “córrer a comprar el llibre”, cosa que no he fet... fins avui!

Sota d’aquest apunt imprès (en aquesta pila única que em fa costat aquestes darreres setmanes), trobo unes fotocòpies de Vidas escritas de Javier Marías que vaig fer per enviar a la meva estimada “altra meitat” radiofònica i blogaire... (eren altres temps!).

Es tracta de les pàgines que parlen de Madame du Deffand (95-103). Recordo que mentre les llegia no podia evitar pensar en l’“altra meitat”, amb tot el meu carinyu: Lo malo es que casi todo el mundo le parecía idiota, y no se excluía: “Ayer tuve doce personas, y admiré la diferencia de clases y matices de la imbecilidad: éramos todos perfectamente imbéciles, pero cada uno a su modo”.

Anna, ara mateix te les envio... Perdona el retard... Ja em coneixes...

Llegeixes o què!?, un blog

Il·lustra l'apunt d'avui "Fille aux tabourets" d'Yto Barrada

Tresors (I)

2011-03-17T14:23:00.005+01:00

Ser a l’atur té alguna cosa bona... En el meu cas és que disposo de temps per endreçar els papers que he anat acumulant a l’escriptori. I en aquest eixam de papers –que ja he convertit en una única pila– he trobat una sèrie de tresors. I entre aquests, un article de Tomàs Arias que m’havia agradat molt (per això era a l’escriptori!) i que ahir em va acabar de donar l’empenta per anar a la presentació d’un llibre seu de poemes, Odi sobre tela, prologat per Anna Aguilar-Amat (aaa) i editat per la gent valenta de labreu edicions.

La vetllada alabatrenca va donar per molt:
- Per presentar dos llibres de poemes més: Els efectes imprevisibles dels camps magnètics d’Ernest Farrés i Prufrock i altres observacions de T.S.Eliot, traduït per Marc Masdeu.
- Per celebrar els cinc anys d’Alabatre.
- Per felicitar l’Andreu Subirats com a guanyador del Premi de Traducció Literària Mots Passants 2011 (modalitat català) que organitza el Departament de Filologia Francesa i Romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona per la traducció de Les Balades de François Villon.

Després de la meva darrera experiència a l’Horiginal puc dir-vos que ahir tot va ser ben diferent i us avanço que vaig sortir del local amb el llibre de l’Arias a la mà, del qual us deixo anotat un poema que va llegir Max Besora allà mateix...

...les patates,
a diferència de l’univers,
s’acaben.

fe de rates

se sap que les coses infinites
no són de gaire utilitat:
l’univers, l’arrel quadrada de dos,
la teva maleïda tos
i aquesta cara de gos
tan poc conciliadora.

en canvi, les coses grosses,
s’acaben com res:
la fe, l’oli... les patates.

Llegeixes o què!?, un blog.

[Des d’aquí el meu agraïment a la noia que, a la sortida de l’Horiginal, em va donar una cigarreta i no li’n quedaven gaires. Gràcies de nou!]

Actualitat lectora

2011-03-10T22:32:00.004+01:00

(per donar senyals de vida, ni que sigui...)

Amb gran plaer he rellegit Mal de pedres de Milena Agus, que és el llibre a treballar en la propera sessió del Club de Lectura.

Amb una ganyota a la cara i el cor encongit, he aparcat la lectura de Dobles parelles de Montse Banegas, a la pàgina 176.

Per gentilesa del poeta, editor, traductor i amic Antoni Clapés, avui mateix he rebut a casa nostra la Tomba de Lou de Denise Desautels.

Us he de deixar... Me'n vaig a llegir...

Llegeixes o què!?, un blog

Com sempre, amb retard

2011-03-01T14:05:00.003+01:00

La blogosfera n’ha parlat (molt i bé!) d’El joc de Déu de Salvador Macip. Tot i que el vaig comprar i llegir l’any passat, no és fins avui que us deixo les meves impressions sobre la lectura d’El joc de Déu, un llibre trepidant, del qual destacaria el fet que el que explica i la manera de fer-ho tenen una perfecta coherència.

El llibre té:
- Missatge: alerta amb el món que estem construint!
- Personatges ben dibuixats.
- Una visió –molt irònica i segurament molt real– del món dels científics.
- Moments hilarants ben descrits.
- Passatges científics o pseudocientífics que també es deixen llegir.
- Sentències que m’ha agradat subratllar perquè estan carregades de raó.

Com sempre, amb retard, deixo escrita la meva opinió: llegir aquest llibre ha estat una bona experiència lectora, un plaer ben divertit... que em sembla que no és poc.

Llegeixes o què!?, un blog.

La vida a l’instant

2011-02-22T14:22:00.004+01:00

Estava actualitzant el meu compte de la base de dades de CEDRO i, en voler afegir la informació sobre els llibres en què he col·laborat en els darrers anys, me n’adono que el número de l'ISBN de les Memòries d'un segle d'or de Joan Triadú i d'Una dona incòmoda de Montse Banegas són EL MATEIX. Aquest error, pel que es veu, afecta només a les edicions impreses d’ambdós llibres...

Com ja sabeu, ara estic llegint la segona novel·la de la Banegas... Coses de l’atzar, sens dubte.

Llegeixes o què!?, un blog (en el mes de febrer més productiu de la història!)

L’enveja és sana?

2011-02-21T12:16:00.003+01:00

Em temo que no...

Sigui com sigui, el fet de sentir molta enveja “sana” davant de dues presentacions de llibres d’autors “coneguts i coincidents” en aventures relacionades amb l’escriptura, és una molt bona notícia!!!

Apunteu-vos les dues cites:

Dilluns 21 (avui!), Jaume Puig (capità de la Nau Argos i enamorat de París) presenta la seva novel·la Momssen a la Llibreria 22 de Girona, a les 8 del vespre.

Dijous 24 LaBreu edicions presenta A butxacades de Joan Todó (un paperdevidrer fidel i constant, no com d’altres!) al BarLlibreria Horiginal de Barcelona, a dos quarts de nou. La presentació anirà a càrrec d’Andreu Subirats i comptarà amb la intervenció de David Ymbernon. A butxacades és el primer títol de la nova col·lecció CICUTA de La Breu, dedicada a la narrativa catalana i les traduccions de literatura actual.

Llegeixes o què!?, un blog.

“Queda inaugurado este pantano”

2011-02-17T11:21:00.012+01:00

A vegades em passa que llegeixo un llibre i em sembla que revisc situacions molt properes. Dijous passat vaig llegir L’últim dia abans de demà, la darrera novel·la d’Eduard Márquez. Sóc d’una altra generació i sóc una dona, però en algunes ocasions, em va semblar que llegia parts de la meva vida.

El moment més significatiu el vaig trobar a la pàgina 93 –tot just en fer una pausa al migdia, per reprendre la lectura a la nit–, quan em vaig trobar aquest diàleg:

“I què vols estudiar l’any vinent?

Filologia. Suposo que és el millor lloc per llegir molt i aprendre a escriure bé.”

Hi ha dos moments més.

El primer, quan en parlar del naixement de la Jana –la filla del protagonista– s’hi refereix d’aquesta manera: “Amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola.” I em vaig esborronar en recordar aquesta sensació amb un dels nostres fills en braços mentre la meva dona tenia el seu germà bessó entre els seus.

El segon, quan el protagonista evoca els seus jocs d’infantesa als Banys de Sant Sebastià mentre els recorre anys després, deixats i fantasmals: “Els records brollen. S’amunteguen. Els pares carregats de bosses. Les casetes per canviar-se. La platja a primera hora del matí...”. Llavors vaig maleir la meva pèssima memòria.

I vaig envejar el protagonista –potser també l’autor?– quan, a la pàgina 135, té una conversa d’allò més “autèntica” amb el seu pare (curiosament, també amb els ulls molt oberts):

“El pare em mira amb els ulls molt oberts.

Comença a riure.

Més i més fort.

Em desconcerta la seva reacció.

Què et fa tanta gràcia?

El pare s’eixuga les llàgrimes amb la gira del llençol.

Sospira.

Res. Res. El que passa és que això de morir-se només té una cosa bona. Com que tothom s’entesta a fer net, no paro d’endur-me sorpreses.”

Per sort, les distàncies amb el protagonista de L’últim dia abans de demà també són notables i m’alegra poder dir-ne una amb gran alleujament: els meus pares no em van dur a cap escola religiosa, ufff!

Si ho haguessin fet, suposo que em passaria com a ell, que quan té una capsa de pastilles Juanola a les mans, no deu poder evitar repetir aquesta lletania:

“El cuerpo de Cristo.

Pa àzim amb gust de regalèssia.

Amén.”

Llegeixes o què?!, un blog.