dimarts, 29 de desembre de 2015

Resum lector –esquemàtic– d’aquest 2015

L’any 2015 es podria resumir en un dels anys més fructífers, pel que fa a llibres llegits i gaudits. El resum lector de Llegeixes o què!? d’aquest 2015 podria ser aquest:

Gener: Comencem l’any amb la poesia de Joan Vinyoli, Jordi-Pere Cerdà, Montserrat Abelló i Sònia Moll Gamboa.

Febrer: El pas previ als tastets de lectura són els Recomanablessss, per anar-vos mostrant aquells fragments que em semblaven interessants per compartir. Aquest cop amb Màrius Serra, Irène Némirovsky, Christopher Morley, Eduard Márquez, Serguei Dovlàtov i Joan-Lluís Lluís.

Març: Sempre és bo rellegir llibres que t’han marcat a l’hora d’entendre la vida (i la lectura): Emili Teixidor és un referent.

Abril: Mes màgic en què tothom vol llegir i recomanar llibres, ple de presentacions, d’activitats relacionades amb el llibre i la lectura. A Llegeixes o què!? llegim sense parar i ens agradaria que aquesta màgia quedés repartida tot l’any!
I per Sant Jordi, una ruta literària per proveir-nos d’aliment llibresc, amb Laura López Granell, Sònia Moll Gamboa, Marta Pera Cucurell, Jordi Vicente i Carlos Cubeiro, Núria Cuadrado i Marta Monedero, Víctor Sunyol i Ton Barnils.

Maig: Quan acabem les sessions dels clubs de lectura a les biblioteques de Barcelona. Enguany vam comptar amb la presència d’en Màrius Serra i de la Tina Vallès i amb la col·laboració inestimable de Salvador Macip.

Juny-Juliol: Mesos de finals de projectes i de preparació de la nova temporada de ‘Posa un conte a la teva vida’ a la Llibreria Atzavara.

Agost: “Gairebé” tancat per lectures.

Setembre: Quan recomença tot: 'Llegir –no només novel·la– és viure més vegades' a la Llibreria A peu, de pàgina, 'Trobem-nos amb…' amb l’Associació d’Amics de la Bressola a la Llibreria Documenta i el club de lectura als Lluïsos de Gràcia.

Octubre: Encetem els tastets de lectura en el seu màxim esplendor: El noi del costat del padrí de Jesús M. Tibau, La noia que feia papallones d'origami d'Arnau Vaillant i Una lletra femenina de color blau pàl·lid de Franz Werfel.

Novembre: No parem de llegir: La nostra vida vertical de Yannick Garcia, El loco de las rosas de Mohamed Chukri i De sobte truquen a la porta d’Etgar Keret.

Desembre: Per no ser menys, llegim: Enmig de la melé d'Alfred Quintana, También esto pasará de Milena Busquets i I Déu en algun lloc de Sònia Moll Gamboa. 

Com diria aquella "Sort que era esquemàtic, reina!" 

dilluns, 21 de desembre de 2015

Rellegim “I Déu en algun lloc”

Avui tanquem les activitats dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d’aquest trimestre. Farem la segona sessió del club als Lluïsos de Gràcia, després d’haver comentat i compartit amb les lectores, la setmana passada, els poemes intensos i colpidors del darrer poemari de Sònia Moll Gamboa.

Vaig “descobrir” aquesta poeta a Creixen malgrat tot les tulipes, un llibre sobre el qual vaig escriure aquesta frase: “Perquè la vida hi és, malgrat el dolor, la pèrdua, la mort.”

Us convido a llegir-la. Aquí sota trobareu tres dels poemes inclosos a I Déu en algun lloc:

EL CEL DEL LABERINT (p. 19):
Seure amb l’esquena
repenjada al mur.
Assumir els camins cecs,
les parets altíssimes,
la corba esmolada de tots els topants.
Respirar els dubtes,
repensar les morts.
Mirar cap amunt:
tots els laberints tenen cel,
i alguns, fins i tot,
tenen terrasses
des d'on es pot veure un tros de mar.

REGAL D'ITÀLIA (p. 20):
Em vas dur la nina d’Itàlia
Quan encara eres tu.

Em vaig perdre el moment exacte
en què li va caure el cap
-devia estar badant per la finestra
o estenent la roba a la terrassa
o pintant-me la ratlla dels ulls
amb la porta una mica entreoberta.

Li penja d'un fil, ara,
el cap
I reposa, lànguid,
sobre l'espatlla dreta.
I els ulls miren avall,
avall,
cap a la terra.

Miren avall els ulls.

I ara, quan et miro
-ara que no bado,
ara que no estenc,
ara que no em pinto-

miren avall, també.

I ja no (sempre)
et trobo.

LA CASA DALT DEL ARBRE (p. 65):
He trobat Déu
sota el presseguer del pati.
Sostenia amb una mà
l'escaleta de fusta
repenjada al tronc.

Somreia, crec.

Avui tampoc no m'hi he atrevit.

Segueixo el seu blog i, ben aviat, començaré a llegir el seu primer poemari, Non si male nunc.

dimecres, 16 de desembre de 2015

Conte contat...

Foto: Carme Segura
Hi havia una vegada, en una llibreria de Major de Sarrià de Barcelona, ens vam trobar un grup de dones eixerides per fer una sessió del club de lectura Llegir –no només– novel·la és viure més vegades.

Aquell era un dia especial, perquè comptàvem amb la presència de l’autora del llibre que havíem llegit, la Milena Busquets, fet que havia aplegat a la llibreria a dones estupendes que veien d’arreu.

I l’estona que vam estar xerrant amb ella (i amb una convidada molt especial, la seva agent literària) del seu llibre También esto pasará/També això passarà, se’ns va fer curta de tan agradable que va ser el diàleg entre totes.

I així va ser que, quan comentàvem els episodis de la malaltia que va patir la mare de la Milena abans de morir i que ella relata tan brillant i durament, vaig parlar d’un altre llibre que m’havia commogut i entusiasmat alhora: I Déu en algun lloc, de Sònia Moll Gamboa.

La Gemma, la llibretera, es va aixecar ràpidament a buscar l'exemplar que tenia a l’aparador i llavors vaig llegir el primer poema d’aquest recull:
FER-SE GRAN
La mare és petita
i tu no saps com créixer
per sostenir-la.

Va ser un dels moments màgics de la vetllada. Les lectores i la Milena van quedar encantades. I vam continuar amb la nostra conversa...

Al final de la sessió, mentre la Milena signava exemplars, algunes lectores s’interessaven també pel llibre de poemes, un petit tresor que es va endur a casa seva, regal de la Gemma.

Però aquest NO ÉS el final del conte, perquè vaig voler compartir aquesta feliç anècdota (el més curiós de tot és que la llibretera i jo no n’havíem parlat prèviament) amb un dels seus editors, i vam rebre aquest correu:

“Gemma
... i va anar a parar a la butxaca de la Milena perquè tu i la Susanna vau fer el miracle dels vasos comunicants: és a dir, la Poesia!
la poesia —i tantes vegades que se la vol definir!— també pot ser el modest, impensat gest o mot, que posa en relació dues persones i les trasbalsa per una estona.
gràcies.”


ARA SÍ! Conte contat... conte acabat. O no.

dijous, 10 de desembre de 2015

Llegim «También esto pasará» i «També això passarà»

La vida i la literatura gairebé sempre van de la mà a Llegeixes o què!?

I així va ser que vaig regalar a la meva mare la novel·la de la Milena Busquets, También esto pasará, i després me la va deixar per llegir-la, i després la Gemma i jo vam coincidir que seria una molt bona proposta per al club de lectura.

Però la meva mare es va negar a deixar-me guixar el seu exemplar (sí, ho confesso, els llibres «de treball» queden una mica «perjudicats»), o sigui que vaig llegir També això passarà (la traducció al català és de Lurdes Serramià) i vaig reafirmar que xalaríem de valent a la sessió del club, sobretot quan la Milena Busquets va confirmar que ens hi acompanyaria!

Tot (també) això passarà el dimarts 15 de desembre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria A peu, de pàgina.

Per anar fent boca, us deixo aquí una selecció de fragments d'aquesta novel·la, una llarga carta d'amor a l'Esther Tusquets:

De vegades, tenia la sensació que totes dues ens estàvem convertint en arbres ressecs i trencadissos, grisos com fantasmes, a punt de convertir-se en pols. Però, quan t'ho deia, m'asseguraves que no, que érem les dues persones més fortes que coneixies i que cap vendaval podria amb nosaltres. (p. 30)

Cadascun de nosaltres té un tema principal, un fil conductor, una tornada, un perfum propi que ens embolcalla, una música de fons que ens acompanya sempre, inalterable, silenciada de vegades, però persistent i inevitable. (p. 44)

En l'ambient hi sura alguna cosa de la solemnitat i de l'estupor que provoca sempre qualsevol naixement, humà o animal. La sensació falsa, esclar, d'estar a punt de poder fregar amb la punta dels dits el principi de tot, la benaurança. Els nens ho perceben, l'esgotament, l'entrega i l'abandó de les femelles acabades de parir, la desorientació i la fragilitat dels cadells cecs i lletjos com ratolins calbs, la nauseabunda olor de vida, i guarden silenci sense atrevir-se a entrar. (p. 56)

La primera corona que perdem, i potser l'única impossible de recuperar, és la de la joventut; la de la infància no compta perquè quan som nens no som conscients de l'increïble botí d'energia, força, bellesa, llibertat i candor que al cap d'uns anys serà nostre, i que els més sortosos dilapidarem fora mida. (p. 96)

La barca llisca suaument pel mar, l'espetec de vell fumador ronc del motor impedeix les converses i durant una estona les mirades es perden en la llunyania i no cal dir res; el millor de la bellesa és que sol fer que la gent calli i es reculli... (p. 107)


...crec que estimaria Cadaqués encara que l'hagués visitat només una tarda de passada cap a un altre lloc, encara que vingués de l'altre costat del món i res, ni cultura, ni llengua, ni records, m'unissin a aquest cul-de-sac escarpat i feroç de capvespres de seda rosa, assotat per un vent negre que a l'hivern destenyeix sobre el mar i en què tot t'empeny cap als núvols i el cel. (p. 112)

La veritat és una porta que obro cada vegada menys, l'alt i relliscós mur de la mentida i la cortesia i el somriure veloç em protegeixen com un mantell, però avui no tinc forces ni ganes d'aixecar aquesta paret. (p. 133)


L'apunt d'avui està dedicat a la nostra estimada amiga Marta Aliguer.

dijous, 3 de desembre de 2015

Llegim «Enmig de la melé»

Celebrem els 20 anys
de L'Atzavara!
La setmana vinent tanquem la programació trimestral 'Posa un conte a la teva vida!', el club de lectura de la Llibreria Atzavara.

Com ja sabeu, aquest club està «especialitzat» en contes, i des que vam començar, el gener de 2015, ja hem pogut llegir -i gaudir!- de la lectura dels llibres següents:

- Vint-i-nou contes menys, Eduard Márquez. Barcelona: Empúries, 2014.
- Els nostres, Serguei Dovlatov. Barcelona: LaBreu edicions, 2014.
- Puja a casa, Jordi Nopca (Premi Documenta 2014). Barcelona: L'Altra editorial, 2015.
- El noi del costat del padrí, Jesús M. Tibau. Valls: Cossetània Edicions, 2014.
- El loco de las rosas, Mohamed Chukri. Traducció de Rajae Boumediane El Metni. Madrid: Cabaret Voltaire, 2015.

La setmana vinent tancarem aquest trimestre amb Enmig de la melé d'Alfred Quintana, set contes que van obtenir el IX Premi 7lletres en l'edició de 2014, uns contes impecablement irònics, dels quals us deixo anotats alguns fragments:

Els dos dies següents ens els vam passar discutint quins animals podrien ser menjables, en cas de trobar-los. Al cap i a la fi, passàvem gana i no hi havia indicis que els equips de rescat haguessin d'aparèixer aviat. Però no hi havia manera humana de posar-se d'acord. Alguns companys començaven a cedir les seves dèries proanimalistes, però sempre hi havia algú que s'oposava a la mort d'un o un altre animal. Fins i tot a les formigues els vam atorgar aquest caràcter sagrat que anaven adquirint els animals als nostres ulls... («Enmig de la melé», p. 9)

El metro de les 5 és fred i mig buit, la gent no es mira ni se saluda, encara que molts d'ells són vells companys de trajecte. El metro de les 8, en canvi, és ple i calent, d'una escalfor humana embafadora, sufocant. La gent es mira d'esma, perquè de l'amuntegament de la gent, de la pila de greix humà, emergeixen caps que a voltes es troben ni que no ho vulguin. Tampoc no se saluden. («Malson», p. 15)

Torno a fixar-me en el paisatge. Sovint els boscos són millors que les persones. Per això hi ha tanta gent aficionada a la muntanya. («Que bo!», p. 20)

...La mort dels pobres no se sol rodar. En la majoria de pel·lícules, quan mor un pobre ho resolen enfocant directament el taüt ja tancat. («Una vida dedicada a la comèdia», p. 27)

Això és el que ha quedat de l'escola progre on ens van portar els nostres pares, la majoria fent un sobreesforç econòmic, penso. Malaguanyats calés. Haguessin invertit en borsa. («Dues opcions», p. 61)


Ep, i no patiu, que la programació del proper trimestre de 'Posa un conte a la teva vida' ja està en marxa!