divendres, 24 de gener de 2014

Val més tard que mai!

Divendres passat vaig fer una nova sessió del Club de Lectura de la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

Com ja vaig deixar escrit aquí, he decidit que a l'inici de cada sessió d'aquest club compartiré amb les lectores i lectors quin ha estat el motiu per escollir el llibre que han llegit.

Avui me n'he adonat que no havia fet cap apunt de l'anterior sessió, la del desembre passat, sobre l'explicació que vaig donar-los per haver triat Res no s'oposa a la nit de Delphine de Vigan, o sigui que aquí la teniu (val més tard que mai!, oi?):

Un llibre que em va cridar l'atenció per la seva portada. Quina fotografia més bonica i, alhora, més intrigant... Sense conèixer-ne res, em vaig fer una imatge del personatge: la “típica” dona guapa de mirada absent que té una vida interior (inexistent?).

El cas és que la meva llibretera de capçalera, la Fe de l'Espolsada, l'estiu passat, va i diu que se l'ha comprat en francès... I això ja em fa posar a l'aguait!

Arriba el setembre i la meva amiga Muntsa, que condueix amb professionalitat i delicadesa el club de lectura de la Biblioteca Jaume Fuster, em diu que em pot deixar el llibre, ja que és una de les novetats que han entrat a la biblioteca. Llegeixo absorbida. Penso en algunes coses que jo també he viscut, com les gravacions “de memòries” i una amiga -que va ser molt especial en el seu moment- amb trastorn bipolar. També, i com a filla única que sóc, revisc aquella fascinació que sempre he sentit per les famílies nombroses...

En faig una lectura que em deixa esgotada, sense alè (com ara) i, malgrat que m'ha agradat molt, entenc que és una lectura que no puc recomanar a gaire persones. Toca molt endins. Fa pupa.

Però considero que és un llibre intens, ben escrit, amb una peculiaritat respecte a la manera d'escriure'l que el fa molt interessant i, per tant, no vaig dubtar en incloure'l en la llista de llibres d'aquest club de lectura.

I afegeixo, abans de donar pas a que les lectores i els lectors comencin a dir la seva:

I és que, en aquesta novel·la, el seu procés d'escriptura és tan important com la mateixa història que se'ns narra. I una de les sensacions que tenim, a mida que la llegim, és que hi ha en tots els personatges una consciència molt literària, una voluntat de deixar fixades a través de l'escriptura les seves vivències, la seva realitat. És una sort? Coneixem les vicissituds dels personatges i, en paral·lel, acompanyem l'autora-narradora-protagonista en el seu camí per explicar-se la seva mare i, també, per saber si l'escriptura l'allibera, l'ajuda o, simplement, l'acompanya.

I així va ser com, una vegada més, vaig poder gaudir d'una sessió esplèndida amb altres lectores i lectors d'aquest llibre, Res no s'oposa a la nit de Delphine de Vigan.

divendres, 17 de gener de 2014

Ahir ho vaig tornar a fer... (carta oberta a la Tina Vallès)

… o una nova aventura de la padrina d'honor de Maic!

Ahir vaig tenir sessió d'un club de lectura (a la Bonnemaison) on vam gaudir (i molt!) de la lectura del llibre d''Eric-Emmanuel Schmitt, El Señor Ibrahim y las flores del Corán.

No sé si el coneixes…

El cas és que, mentre el llegia (la segona lectura, la que em serveix més directament per preparar la sessió), hi trobava molts punts de connexió amb el teu Maic: brevetat, relat en 1a persona (en aquest cas, un adolescent) i, sobretot, la significació de les mirades (els dos personatges protagonistes modifiquen la seva vida mirant-se).

O sigui que, com a padrina d'honor de Maic, el vaig tornar a recomanar!!!

I, quan vaig sortir de la sessió (recullo papers, respiro alleujada, bec una mica d'aigua...), vaig anar a parlar amb la bibliotecària responsable del club i em va dir que l'exemplar de la biblioteca estava prestat i l'acabaven de reservar!

Com la bibliotecària és un encant i, a més, m'acabava de dir que es llegeix tots els llibres que proposo com a lectura del club (gràcies Sílvia!), em va semblar de justícia deixar-li en préstec el meu exemplar -dedicat- de Maic.

Espero que en gaudeixi i, qui sap?, potser es converteixi en una altra padrina d'honor de Maic! O encara millor, potser es convertirà en incondicional de la Tina Vallès... Així ho espero!

Bé, això és tot! Et mantindré informada si aquesta llista de padrines d'honor va en augment.

Un petó,

SU

diumenge, 12 de gener de 2014

Tallers, clubs, formació... Tot rutlla!

Michael Druks
El 2014 comença mogut (com també ho va fer el 2013!).

Per mirar de posar en ordre la feinada i també per compartir-ho amb totes i tots vosaltres, aquí sota trobareu alguns del projectes que tiro endavant, amb l'inconfusible estil Llegeixes o què!?

Per aquest proper trimestre segueixo impartint els meus Tallers d'escriptura iniciats l'any passat:

Laboratori creatiu d'escriptura al Casal Font d'en Fargues de Barcelona: els dimarts de 19.30 a 21 h.

Primeres pàgines: Escriure a partir d'altres textos al Centre Cívic Matas i Ramis de Barcelona: els dimecres d'11 a 12.30 h.

Llegir i escriure en català: aprofundiment de la llengua a través de la literatura al Centre Cívic Vil·la Florida de Barcelona: els divendres de 10.30 a 12 h.

Pel que fa als clubs de lectura, els llibres que tinc entre mans per aquests propers dies són els següents:

Litus, de Marta Buchaca, al Club de lectura dels Lluïsos de Gràcia, els dimecres 15, 22 i 29 de gener, a partir de les 19.30 h.

El señor Ibrahim y las flores del Corán, d'Eric-Emmanuel Schmitt, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, el dijous 16 de gener, a partir de les 18.30 h.

El coche de Intisar. Retrato de una mujer moderna en Yemen, de Pedro Riera & Nacho Casanova, a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, el divendres 17 de gener, en dues sessions, a partir de les 16.30 h. i de les 18.30 h.

Per altra banda, he decidit que aquest any "toca formar-se" i he tingut la sort d'estar admesa en el XVI Curs d'edició. Com neix un llibre, i també faré un curs on-line sobre xarxes socials.

(Continuarà)