dimarts, 31 de desembre de 2013

Any nou, blogs nous

S'acaba el 2013 i comença el 2014 (inici del ball de xifres). Tanco el 2013 (amb 36 apunts inclòs aquest), per sota del 2012 (només 1, però). Les visites a Llegeixes o què!? fins ara mateix (gairebé les 12 del migdia) són 31377. 

Podria fer una llista de llibres llegits i també d'aquells que m'han agradat més però seria crear un precedent i m'estimaria més no fer-ho... 

O sigui que donem la benvinguda als nous blogs que espero que ens acompanyin ben actius durant força temps! 

                                                                         
Llegeixes

o què!?

Bon any i bones lectures!

dilluns, 16 de desembre de 2013

Dies d'emocions contrastades (una mena de “caro diario”)

Dilluns 9:
La Tina Vallès està malalta i hem d'anul·lar la sessió d'avui del Club de lectura als Lluïsos de Gràcia. Ens trobarem el dilluns 23 de desembre i la Tina ens portarà novetats sobre el seu llibre, la petita joia que és Maic.

Dimarts 10:
El que ha estat el meu cap durant més de 19 anys es jubila. Torno a “la casa” on vaig treballar durant aquest temps amb sentiments contraposats, però no m'he de lamentar de res. Fa goig veure totes les persones que s'han aplegat en el seu comiat. En JJI comença una nova etapa vital i confio que em seguirà volent al seu costat.

Dimecres 11:
Toca club de lectura a la biblioteca José Barbero de Trinitat Vella. Tinc un lector nou però em fa la sensació que no connecta amb mi ni amb el grup. També detecto que hi ha gent que no només no hi participa sinó que és a anys llum de la sala... La dinàmica del proper llibre els haurà de sorprendre!!!

Dijous 12 (un dia una mica històric, no?):
Toca club de lectura a la biblioteca Francesca Bonnemaison de Ciutat Vella. Abans de començar em trobo amb la directora de la biblioteca i em pregunta com em va i, davant de la meva resposta, “Fantàstic!”, se sorprèn perquè lamentablement no és la més habitual. Em queda el rau rau d'aquesta meva personalitat de la punyeta, però ara i aquí no és el lloc on parlar-ne.

Divendres 13:
Última sessió d'aquest trimestre d'un taller que m'està aportant molt bones estones, ja que les persones que hi participen ho fan amb moltíssimes ganes d'aprendre. Després, les meves passes em porten fins a una llibreria que fa poquet que m'estimo però que em té el cor robat. Abans d'anar a fer el vermut, el meu tio em regala dos llibres: La llarga vida de la Marianna Ucrìa i K. L. Reich. Quan -ja amb tota la família- torno d'una vetllada teatral a Sant Cugat, m'assabento per una amiga comuna que en Marc Romera acaba d'aconseguir el premi Carles Riba de poesia. Com me n'alegro!

Dissabte 14:
El dia es distribueix entre la família, seguir les felicitacions a en Marc des del Face i preparar un Taller de versos per a la Fira de Nadal que demà se celebrarà a l'escola dels nostres nanos.

Diumenge 15:
El dia es distribueix entre la família, les nenes i els nenes que s'acosten al Taller de versos i que escriuen uns poemes ben bonics i dibuixen i pinten imatges entranyables, i el regal de Nadal que el Dominical d'El Periódico de Catalunya li ha fet a la Fe de l'Espolsada, un reportatge de la llibreria durant una sessió del seu Club de lectura. Em fa molt feliç per ella i així li expresso: “Orgullosa de formar part -encara que molt puntualment- d'aquesta magnífica realitat que fas possible amb professionalitat i tot l'amor. Felicitats i gràcies!”.

divendres, 6 de desembre de 2013

Més “dinamita”!

La setmana passada -en allò que diríem un “bolo”- vaig tenir l'oportunitat d'exercir de “dinamitadora” del club de lectura de la Biblioteca Joan Triadú de Vic i ahir -de manera oficial- vaig tornar a fer-ho a la Biblioteca Francesc Boix-Poble Sec.

El llibre escollit era Los nuestros de Serguei Dovlatov, traduït, prologat i anotat per Ricardo San Vicente (Barcelona: Áltera, 2000), i el plantejament inicial de la sessió va ser que aquest és un llibre ideal per a treballar en un club de lectura.

I ho vaig justificar amb aquests arguments:

Coneixem un autor “força” desconegut. La bona gent de LaBreu, però, ja han publicat tres títols en català de Dovlatov que no ens cansarem de recomanar.

Treballem dos gèneres en un: HEM LLEGIT UNA NOVEL·LA O UN RECULL DE CONTES? Segons el meu parer hem llegit uns contes amb una estructura compacta i tancada (es podrien llegir “individualment”) i que són, tots junts, la biografia novel·lada d'un home, de la seva família. De fet, la biografia de tot un país.

Ens endinsem en una realitat que no és la nostra, però on podem reconèixer moments -sobretot pel que fa a la injustícia- viscuts molt a prop.

Un altre punt d'interès del llibre és la geografia russa, la diferència entre ser d'una ciutat o una altra; també la realitat jueva, o mig jueva, la realitat mega-ètnica d'un país tan gran... Aquest ha estat un dels aspectes que ha interessat a una de les lectores del club i que podeu llegir aquí.
Ens interessem per altres escriptors, PER INNOMBRABLES personatges de la cultura russa.

I, com no podia ser d'altra manera, és un llibre que ens porta a altres llibres: Rèquiem i altres poemes d'Anna Akhmàtova, traduït al català per Monika Zgustová i Maria Mercè Marçal, amb pròleg de Joseph Brodsky; i del mateix Brodsky Poemes escollits, traduïts per Judit Díaz Barneda i amb pròleg a càrrec de David Castillo, publicats enguany per Edicions de 1984. Per últim, tot i que no n'hem parlat durant la sessió, vull afegir aquí un altre títol: els Contes russos d'en Francesc Serés.

I, per acabar, no em puc estar de deixar aquí escrites algunes frases singulars del llibre:

“Al abuelo le disgustaba el desorden. Por ejemplo, la revolución no fue de su agrado”. Capítol I.

“Creo que el mal carácter de mi abuelo se debía a su peculiar educación. Su padre, un campesino, le pegaba con un leño.” [...] “Insultaba hasta a quienes eran mayores que él, hecho muy raro en Oriente.” Capítol II.

“Me han ofendido pocas veces, la verdad. En tres ocasiones en toda mi vida. Y las tres veces fue mi tío.” Capítol III.

”El perro se llamaba Golda. El nombre demostraba el carácter ocurrente de mi tío y, de modo casi imperceptible, delataba cierta tendencia antisemita.” Capítol III.

“Estarán de acuerdo conmigo en que el nombre determina en gran medida el carácter y hasta la biografía de una persona.” Capítol IV.

“Tu padre es un romántico. De niño leía mucho. Yo, en cambio, al revés, crecí completamente sano.” Capítol IV.

“Como ya he dicho, la biografía de mi tío refleja la historia de nuestro estado... De nuestro querido y horrible país.” Capítol VI.

“La vida había hecho de mi primo hermano un delincuente. Creo que tuvo suerte. Si no, se hubiera convertido, sin duda, en un alto funcionario del partido.” Capítol IX.

La setmana vinent... Més clubs, més llibres, més lectores i lectors. En resum: més “dinamita”!