dilluns, 30 de setembre de 2013

Un dia especial

Avui és d'aquells dies que es poden celebrar de manera reivindicativa o es poden no celebrar.

Us diré que no només admiro la feina de les traductores i dels traductors d'aquest petit país, sinó que la seva feina m'és totalment necessària!

Per créixer, per pensar, per alegrar-me, per deprimir-me, per enfadar-me, per extasiar-me... per viure, en definitiva.

Però per a mi, avui és un dia especial perquè fa 3 anys que moria Joan Triadú.

I, com a lectora, m'agradaria saber què n'opinaria d'algunes de les meves darreres lectures, aquelles que faig per plaer i de les quals us deixo aquí sota alguns fragments:

“I mentrestant, jo, ¿què puc per amb les paraules? Canviar-les, treure'n la saó i la vida. Buscar en els llibres i en els diccionaris l'estol i la varietat que contenen. Posar-hi l'ànima i olorar el roserar. Les paraules ens permeten conèixer paisatges, persones, fets, circumstàncies, que mai no hem vist ni veurem.”

Sense alè, de Josefa Contijoch (Edicions de 1984).

“...No puedo encender ninguna lámpara más y no puedo leer con tan poca luz. No es bueno para mis ojos, que son vagos por naturaleza. No tengo que forzarlos.
Leer demasiado no es sano. Tiene consecuencias. Mi madre tiene ejemplos de sobra.
El tío Theo, un raro.
La tía Tilde, una solterona.
La vecina de la planta baja, muerta.
Los lectores, dice, se quedan solteros, tienen manos de niño y de viejos hablan solos. Si tienen un accidente en casa, nadie se da cuenta. Los libros no avisan a la ambulancia, no llaman por teléfono, no dicen ni mu, ni lloran, ni corren a buscar ayuda...”.

Picoverde, de Monica Cantieni, en traducció al castellà de Carles Andreu (minúscula).

“...El que ja sabem no ens interessa realment [...], i per definició no podem tenir cap interès en el que no sabem. Només el que ens resulta inaccessible i a la vegada no deixa de rondar-nos és realment estimulant...”.

Moo Pak, de Gabriel Josipovici, en traducció al català de Ferran Ràfols Gesa (Raig Verd).

“Al carrer, la nit s'ajeia plàcida damunt del camp. Els estels començaven a lluir, desinteressats de les coses humanes. Els tres amics fumaven en silenci. Potser si haguessin explicat els seus pensaments haurien coincidit a considerar que les cabòries d'una estona abans eren ben insignificants dintre l'ordre universal del qual la nit tranquil·la era un reflex. Milers d'homes morien, la devastació i la misèria regnaven damunt de les terres d'Europa i, tanmateix, el sol s'havia post com cada dia, la nit arribava com sempre i com sempre s'esvairia a l'albada següent. L'esperança naixia d'aquella seguretat que emanava de les coses perennes. El temps s'escolava lentament, però de la successió serena de dies i nits en vindria la solució dels problemes presents. Passarien mesos i anys i segles, i quan el món hauria ja oblidat aquella guerra, encara el sol es pondria cada vesprada i eixiria cada matí.”

K. L. Reich, de Josep Amat-Piniella (Club Editor). 

I bé, com deia aquella: "Salut i bones lectures, sempre!".

dijous, 26 de setembre de 2013

Últimes places!!!


Disposeu d'una hora i mitja a la setmana per acostar-vos als Lluïsos de Gràcia?

Sí, ha de ser al matí, els dijous... Comencem el 3 d'octubre! 


Us agradaria compartir aquesta estona amb altres persones com vosaltres, que tenen ganes d'escriure i volen aprendre com funciona el procés d'escriptura?

Sí, ha de ser al matí, els dijous... Comencem el 3 d'octubre! 


Ep, ni que sigui per destrossar-lo, el procés d'escriptura és l'excusa perfecta per trobar-nos!

Sí, ha de ser al matí, els dijous... Comencem el 3 d'octubre! 

dijous, 19 de setembre de 2013

avui he començat a llegir...

La setmana passada, en un d'aquells moments desvagats (curts o no prou llargs per treure el llibre de la bossa) em vaig trobar amb aquesta crida al Facebook: “Si veniu a la barraca 15 de la Setmana del Llibre sereu els primers de veure la novel·la pòstuma de Joaquim Amat-Piniella: m'acaba d'arribar d'impremta. Serà un cas llibresc de Mira'm i no em toquis. Però es deixarà tocar aviat aviat. Us espero... No us feu gruar, que és molt avorrit fer sola de marmanyera!”.

No em pregunteu com ni per què, però el cas és que em vaig presentar a la barraca en qüestió i vaig tenir l'honor de ser la primera persona en tocar -i comprar!- La clau de volta, una novel·la inèdita d'Amat-Piniella, un autor que enguany seria centenari i del qual segurament no se'n parla prou (possibles motius: el seu cognom, difícil de recordar, o l'Any Espriu, vés a saber). El cas és que Joaquim Amat-Piniella és l'escriptor de K. L. Reich, un llibre del qual tothom n'ha sentit a parlar però que no gaires persones deveu haver llegit, com jo mateixa.

O sigui que després d'una breu conversa amb la Maria Bohigas, l'executora de la crida i bella editora, vaig enfilar cap al meu barri tot llegint la seva nota editorial de La clau de volta. I llavors ho vaig tenir clar: avui he començat a llegir K. L. Reich!!! En un magnífic i entranyable exemplar de la primera edició, l'any 1963. Tot un plaer de bibliòfila, no!?

[Dedico l'apunt d'avui a la senyora Pilar Vila-Abadal, que m'ha prestat el llibre, amb agraïment.]

dimarts, 17 de setembre de 2013

Voleu...?

"Llegir com viure" a la Biblioteca Joan Triadú de Vic
CONÈIXER quins seran els tallers d'escriptura que faré aquest curs? Ho podeu fer aquí.

No us perdeu, aquest dijous, el tast del Taller Escriure com un joc als Lluïsos de Gràcia.

PARTICIPAR en algun dels clubs de lectura que “dinamitaré” aquest curs? Ho podeu fer aquí.

Atenció! En els propers dies, en aquestes mateixes pantalles, confirmació d'un nou club a la Biblioteca P. Gual i Pujadas.

SABER quin és el lloc que acollirà l'exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)”? Alguna informació la trobareu aquí.

LLEGIR la primera entrevista d'El Club de la Lectura? Ho podeu fer aquí. Tot i que es va publicar el maig passat, fins avui no he pogut agrair a l'Eduard Márquez que de seguida que li vaig proposar de col·laborar a la revista de l'AMPA de l'escola dels meus nanos em va dir que sí.

I bé, això no ha fet més que començar... Voleu... SEGUIR-ME? Estic segura que ens ho passarem d'allò més bé!