dimarts, 23 d’abril de 2013

Una llista a pèl (ço és, sense enllaços)

Aquí trobareu la llista de llibres que jo em regalaria per Sant Jordi, excepte el primer, que ja el tinc, l'estic llegint i m'està agradant.

No són estrictament recomanacions sinó una selecció apressada i particular de lectures que, en un moment o altre, m'agradaria compartir:

El parèntesi més llarg, Tina Vallès (Proa).

Terra, David Vann [traducció d'Anna Listerri] (Empúries).

Li i altres relats, Nikos Kavadias [traducció de Jaume Almirall] (Club Editor).

Picoverde, Monica Cantieni [traducció de Carles Andreu] (minúscula).

La trama matrimonial, Jeffrey Eugenides [traducció d'Emili Olcina] (Empúries).

Moo Pak, Gabriel Josipovic [traducció de Ferran Ràfols] (Raig Verd).

Sala de miralls, Feliu Formosa (Perifèric).

Estimada vida, Alice Munro [traducció de Dolors Udina] (Club Editor).

Bufff, vista la llista, potser sí que hauré de donar resposta a la pregunta: “Amb quants traductors te n'has anat al llit?”.

I, com deia aquella: "Feliç i lector Sant Jordi!"

dissabte, 20 d’abril de 2013

Veritable plaer

Són ja diversos els apunts de Llegeixes o què!? on parlo de llegir per plaer i llegir per feina...

En els darrers temps, aquestes diferències entre el fet de llegir per feina i per plaer es confonen i es complementen, de manera que cada dia que passa, llegir és per a mi un veritable plaer.

La raó? Ben senzilla, perquè quan estic llegint un llibre sé que, en un moment o altre, el compartiré:

- en els clubs de lectura que condueixo...

- amb el grup de Comentaris lectors del Facebook...

- en els tallers d'escriptura que imparteixo...

- a Nervi...

- en els clubs de lectura on “em convido” de tant en tant...


En tots aquests llocs, físics i virtuals, hi ha d'altres persones que, com jo, gaudeixen de la lectura d'aquesta mateixa manera: llegim per compartir i ens enriquim de les opinions, de les sensacions, dels sentiments que ens ha provocat -o no- la lectura d'un llibre.

I és també amb aquesta intenció que dilluns 22 d'abril participaré al programa “El mirall” de Catalunya Ràdio, d'1 a 2 del migdia. Van proposar fer una mena de Bookcrossing i convidaven a les/els oients a enviar-los un llibre que volguéssim “alliberar”/compartir. No em pregunteu el motiu, però de seguida vaig tenir clar que enviaria L'illa de Giani Stuparich.

Em fa molta il·lusió i en tinc moltes ganes. Això també ho volia compartir amb vosaltres.

dimecres, 17 d’abril de 2013

“Tengui”, “Falti”, “Tengui”...

Dijous 18 d'abril a partir de 2/4 de 9 de la nit, la Llibreria Documenta (carrer Cardenal Casañas, 4, de Barcelona) acull la presentació del projecte "Nosaltres som els altres", dedicat exclusivament a 21 editorials*, d'aquelles petites, sorgides en els darrers anys, que amb la seva tasca valenta i arriscada alegren el panorama de l'edició de llibres a casa nostra, que ens han descobert noves veus literàries i que han apostat fermament per girar al català l'obra d'autores i autors del món.

[*Al cartell publicitari hi posa “21 editors”. Ja em perdonareu, però no trobeu que hagués estat millor optar per “editorials”?]

Jo no hi podré ser (deures d'amistat inexcusables), però vull aprofitar l'avinentesa per fer un repàs a la meva desendreçada llibreria particular, així que seguidament trobareu la llista de les editorials amb un dels seus llibres que tinc (“tengui”) o un que m'agradaria tenir (“falti”):

Adesiara: Una dona, Sibilla Aleramo [traducció d'Alba Dedeu]. (“falti”)

Alfabia: Entonces, Isabel Núñez. (“falti”)

Alpha Decay: El vuelo de los avestruces, Boris Izaguirre. (“tengui”)

Alrevés: El país dels crepuscles, Sebastià Bennasar. (“falti”)

Arola: Tres dramolette, Thomas Bernhard [traducció d'Anna Soler Horta]. (“tengui”)

Asteroide: En lloc segur, Wallace Stegner [traducció de Dolors Udina]. (“tengui”)

Blackie Books: Pippi Calzaslargas, Astrid Lindgren [traducció de Blanca Ríos i Eulalia Boada] (“falti”)

Club Editor: Massa felicitat, Alice Munro [traducció de Dolors Udina]. (“tengui”)

Còmplices: Mestres antics, Thomas Bernhard [traducció de Clara Formosa Plans]. (“tengui”)

Dalmau: La Rambla de Barcelona. Estudi d'història urbana, Manuel Arranz Herrero. (“falti”)

Dau: L'Orgia verbal. Converses amb Màrius Serra, Biel Barnils. (“tengui”)

Días contados: El misteri de la cadira de rodes, Laura Mancinelli [traducció d'Anna Casassas]. (“falti”)

LaBreu: Sense re, sense remei, Pepe Sales. (“tengui”)

Ela geminada: Converses amb Pau Casals, Josep Maria Corredor. (“falti”)

Males Herbes: La rara anatomia dels centaures, Miquel Àngel Riera. (“falti”)

Minúscula: Verde Agua, Marisa Madieri [traducció de Valeria Bergalli]. (“tengui”)

Periscopi: L'endemà, Tuli Márquez. (“falti”)

Raig verd: Idil·li amb gos ofegant-se, Michael Köhlmeier [traducció de Jordi Ferrarons]. (“tengui”)

Sajalín: Réquiem por un sueño, Hubert Selby Jr. [traducció de Martín Lendínez]. (“falti”)

Virus: Quan l’avi era petit, Lilli Messina [traducció de Patric de San Pedro]. (“falti”)

1984: Una qüestió personal, Kenzaburô Ôe [traducció d'Albert Nolla]. (“tengui”)

Darrers aclariments: “tengui” no vol que els hagi llegit; “falti” no vol dir que siguin pròpiament novetats editorials.

I per acabar, trobareu moltes d'aquestes editorials aplegades en aquest nou blog: Llegir en català.

Com deia aquella: “Bones lectures!”.

dimecres, 10 d’abril de 2013

“I tu? Com és que no has parlat?”

(amb una setmana de retard!)

El dijous passat vam viure tres hores molt intenses evocant Joan Triadú: el mestre, el crític literari, el pedagog, el patriota, l’educador, l’intel·lectual... Un home amb unes conviccions molt profundes i fermes, en tots els sentits.

La meva clàssica llibreta va treure fum i vaig omplir fins a 15 pàgines! (Sí, potser no em calia, l’acte s’estava enregistrant i podria ser que algú estigués interessat en editar un resum de la jornada).

El cas és que tot va anar com una seda. Vam començar puntuals i tothom que hi va participar va complir amb escreix “la seva missió”, a més de fer-ho de manera excel·lent respecte als torns i als horaris. Suposo que per aquest motiu no vaig tenir l'oportunitat d'intervenir-hi.

O sigui que aprofito aquestes mateixes pantalles per intentar exposar-vos algunes de les meves reflexions -i fins i tot alguna pregunta!- derivades de les intervencions dels ponents:

Les reflexions:

Joan Triadú forma part de la generació d'escriptors que escriu a màquina. Poca broma! Escriu els seus textos d'una tirada perquè els ha de lliurar “de la manera més polida possible”. Tot el que ha de dir sobre un llibre ho té al cap. I és així fins al final dels seus dies. Quan els seus dits deixen d'obeir-lo i ell no es veu capaç d'entendre i de viure amb les noves tecnologies, escriu a mà els seus textos, també d'una tirada, i jo m'ocupo de fer-los arribar allà on calgui. Fins al darrer article...

De les poques coses de les què Joan Triadú es mostrava orgullós (és la persona més modesta que he conegut, sense cap mena de dubte) era del seu sisè sentit per rodejar-se, muntar equips, donar confiança... a persones amb bones idees, amb projectes que fessin viable la seva concepció de país i treballessin per a fer-la realitat. Ell feia confiança a gent jove perquè era un home obert i perquè estava en el món (penso que el seu contacte permanent amb l'escola va ser decisiu en aquest sentit).

La pregunta (que hauria formulat a Carles Duarte i a Jaume Subirana):

Com a escriptors, vau buscar alguna vegada l'opinió “crítica” de Joan Triadú? I, si va ser així, algun dels seus comentaris us va sorprendre? Us va fer descobrir, realment, algun aspecte del qual no en teníeu consciència? En vau parlar? El que us va dir, us va servir per a escriure futures obres?

En una altra ocasió serà, no? En qualsevol cas, si voleu llegir la crònica que de la jornada en fa l'altre comissari de l'exposició, podeu fer-ho aquí.

I sí, hauria de trobar el moment de passar a net i convertir en apunt les 15 pàgines de les notes que vaig prendre de la jornada... Com deia aquella: “No m'ho tingueu en compte!”.


Aquest apunt el vull dedicar al senyor Albert Jané, per dos motius principals: perquè sempre que s’ha organitzat algun acte sobre Joan Triadú hi ha assistit (i fins el dijous passat no m'havia atrevit a saludar-lo), i perquè, quan ho vaig fer, em va dir, molt prudent, “I tu? Com és que no has parlat?”.