dimarts, 17 de juliol de 2012

Renovar-se o...


No, no es tracta de morir. I per això el primer que he de fer és disculpar-me per si us he fet patir durant aquest mes i mig d'incomunicació o, potser, de mala comunicació. Oblideu-vos del forat negre!

Soltanto Madonne, de Mariano Vargas
Aquí teniu un Llegeixes o què?! renovat i amb noves prestacions: un blog on seguirem parlant de llibres i lectures, però com des de fa un any i mig la meva realitat professional cada cop més gira entorn dels llibres, la lectura i l'escriptura (ep, quina enveja, no?), em semblava que havia d'aprofitar aquest enginy per compartir-ho amb tots vosaltres. La meva dèria de compartir no té limits...

Per incorporar aquests canvis (que aniré pulint durant aquests dies) he comptat amb la col·laboració d'una bona amiga i -em sembla- molt bona professional d'aquest món 2.0 (o més) que tant ens ofereix però que no tothom sap treure-li profit.

Us avanço, en la meva línia habitual de poti-poti, quins assumptes podria tractar en els propers apunts:

  • Incorporació dels còmics en els clubs de lectura del curs vinent.
  • Notícies sobre l'exposició sobre Joan Triadú que es farà a partir del gener de 2013 al Palau Robert de Barcelona.
  • ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? Una gran pregunta d'un gran llibre de Jeanette Winterson.
  • Lliçons en la Neu (o el petit llibre que no vaig trobar en el seu moment i que em pensava que havia perdut).
  • Lila, Lila, de Martin Suter, un llibre (i un autor) que m'ha fet descobrir l'estimada Anna Toro.
  • Les meves ofertes per als tallers d'escriptura del curs vinent.
  • I un llibre que mereix que en parlem: Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis (Els Llibres de l'Óssa Menor, 1949-1963), de Mireia Sopena.

I bé, com deia aquella: “Llarga vida a Llegeixes o què?!”.