dilluns, 21 de novembre de 2011

Més sobre clubs de lectura


La setmana passada va ser rodona per als clubs de lectura. No només pels efectes que pot tenir el treball d’un llibre de poesia, sinó perquè el dijous, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, es va organitzar una trobada de Jaume Cabré amb les lectores i els lectors del seu darrer llibre Jo confesso, i precisament van ser els membres del club de lectura de la biblioteca qui, amb les seves preguntes, van dinamitzar la vetllada. Felicitats des d’aquí a la seva conductora i a tothom qui va participar-hi!!!


Més modestament, les lectores i els lectors dels clubs de lectura que m’encarrego de “dinamitar” estan llegint dos llibres d’autors ben nostres i ben actuals, l’Eva Piquer i en Salvador Macip. Per aquí trobareu els llibres...

 













I per tancar aquest apunt, una convocatòria molt important!!!

El dimecres 30 de novembre a 2/4 de 8 del vespre, als Lluïsos de Gràcia, farem una sessió “pilot” del Club de Lectura, a veure si aconseguim engegar-lo!!!

La sessió de treball servirà per conèixer l’interès de les persones que desitgin assistir-hi i també per fixar la llista de llibres que llegirem el primer trimestre del 2012. El grup es trobarà el tercer dilluns de cada mes de les 8 a 2/4 de 10 de la nit.

Si voleu venir a treure el nas –sense cap compromís!– cal que confirmeu la vostra assistència aquí.

Com deia aquella: “Ens ho passarem molt bé!”

dimarts, 15 de novembre de 2011

Levitació

Programar una sessió de poesia en un club de lectura és una aposta arriscada, però cada vegada que ho he fet el resultat ha estat plenament satisfactori.

En aquesta ocasió, perquè les lectores (només tinc un lector!) van descobrir una poeta (i durant la sessió en van conèixer d’altres); després perquè van poder reflexionar sobre què ens havia fet sentir un o altre poema i també van “jugar” a ser poetes.

Quan ja recollíem, abans de sortir de la biblioteca, una de les lectores em va dir: “Mentre llegia anava anotant tot de coses en una llibreteta... és la primera vegada que ho faig”.

I encara avui no sé com vaig tornar cap a casa, perquè els meus peus no tocaven a terra...