dijous, 27 d’octubre de 2011

Endavant, per què no?

De ben petita que he sentit la necessitat d’escriure. De més gran (sóc rareta, us ho recordo) vaig començar a sentir la necessitat de llegir. A hores d’ara no podria viure (com deia aquella, “literal”) sense compaginar aquestes dues necessitats.

Tot i això, sempre m’ha fet molt de respecte el fet de publicar el que escric i he intentat amagar a propis i a estranys aquesta compulsió “escripturil”. Evidentment, no em considero una escriptora.

Però aquí està la vida que t’empeny a endinsar-te en uns móns que t’atrauen encara que alhora t’imposen molt de respecte, però vas i dius: Endavant, per què no? Així va ser com, el curs passat, em vaig atrevir a dinamitzar un taller d’escriptura creativa al Centre Cívic Matas i Ramis que enguany hem desdoblat en dos, un d’iniciació i un altre de dramatúrgia. Quan preparo les sessions me n’adono de tota la feina que comporta “ser escriptora” però gaudeixo cosa de no dir quan comparteixo "la cuina de l’escriptura", "la matèria de l'esperit" o "un tramvia anomenat text" amb persones (totes dones!) amb més experiència vital que jo que –qui sap!– potser han sentit des de sempre una necessitat d’escriure...

Com us deia (o com provava de dir-vos), l’escriptura i la lectura van actualment tan lligades a la meva vida que, a vegades, com ahir a la nit, després d’haver fet la quarta sessió dels tallers d’escriptura, em sorprenc i em quedo meravellada en llegir el conte “La jaqueta de Fernand Léger” de La maleta de Serguei Dovlàtov (no us el perdeu, feu-vos aquest favor!) i, concretament, aquest fragment:

De sobte, va entrar la Nina Txerkàssova. No sabia ni que fèiem servir la mateixa biblioteca. S’havia fet gran. Com sempre, anava vestida amb un luxe imperceptible i meditat.

Ens vam saludar. Em va preguntar:

-Diuen que ara ets escriptor?

Vaig quedar desconcertat. No estava preparat per una formulació com aquella de la pregunta. Hauria valgut més que m’hagués preguntat: “Ets un geni?” Hauria respost tranquil·lament i afirmativament. Tots els meus amics patien sota el pes de la genialitat. Tots es tenien per genis. Però anomenar-me escriptor em resultava més difícil.

Vaig dir:

-Escric una mica, per divertir-me...

A la sala de lectura hi havia dues persones. Totes dues ens miraven. I no perquè haguessin reconegut la vídua d’en Txerkàssov. Més aviat perquè notaven l’olor de perfum francès.

Va dir:

-Saps què?, fa temps que tinc ganes d’escriure sobre en Kólia. Una mena de memòries.

-Escrigui-les.

-Em temo que no tinc talent. Tot i que als amics els agraden les meves cartes.

-Doncs escrigui una carta llarga.

-El més difícil és començar. En realitat, com va començar tot plegat? Potser el dia que ens vam conèixer? O molt abans?

-Comenci d’aquesta manera.

-Com?

-“El més difícil és començar. En realitat, com va començar tot plegat...”

-Has d’entendre que en Kólia era la meva vida. Era el meu amic. Era el meu mestre... Què et sembla, és pecat estimar més el marit que el fill?

-No ho sé. Em sembla que l’amor no té mesures. O existeix o no.

-T’has tornat molt intel·ligent- va fer ella.

Gràcies Dov!!!

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Llegir "per feina"



El poder de la lectura és infinit, amigues i amics. Ja ho vaig deixar escrit aquí fa pocs dies: a vegades em serveix com a refugi, però té la virtut que també “em dóna de menjar”. En aquest sentit, els dos clubs de lectura que “dinamitaré” –de moment– aquest curs, ja han començat a caminar...

Del primer podeu llegir-ne un breu però exemplar resum aquí. Aprofito l’avinentesa per repetir que “la culpable” de la meva descoberta de Juan Farias és l’admirada Sfer.


Del segon només us puc dir que va ser força sorprenent: per la quantitat de lectores, per la curiosa dinàmica de la biblioteca a l’hora de repartir els llibres, per la majestuosa presència d’un rellotge aturat a la sala...

I com he d’anar per feina, us deixo per aquí les portades dels dos llibres que “dinamitarem” el proper mes de novembre.

I, com diu aquella: "Salut i bones lectures, sempre!".

divendres, 14 d’octubre de 2011

Des d'avui i fins al 27 d'octubre

Aquestes són algunes de les meves propostes d’activitats des d’avui i per a les properes setmanes.

Apunteu-vos-hi i, si em veieu, xiuleu-me!


Sessió de contes: “Ella, ell i el barret”.

Avui divendres 14 d’octubre, a les 9 de la nit, al C. C. Valentina (Plaça del Regomir, 2, de Barcelona), sessió de contes a càrrec de Tot’s a l’Àgora. Diuen que l’atzar –encarnat a les mans innocents (o no) dels espectadors– serà qui decidirà els contes que se sentiran a la vetllada.


Presentació d’Un creuer fora de sèrie, el nou llibre de la Sílvia Soler.

El dimecres 19 d’octubre a la Sargantana (carrer de Sant Sebastià, 2, de Badalona), a ¼ de 8 del vespre. L’acompanyaran en la presentació els periodistes badalonins i amics de l’autora: Lídia Heredia i Quim Morales.


Presentació de La pedagogia catalana al segle XX, els seus referents, de Jordi Monés i Pujol-Busquets.

El dijous 20 d’octubre a l’espai Betúlia (carrer d’Enric Borràs, 43-47, de Badalona), a 2/4 de 8 del vespre. La presentació comptarà amb la presència de Salomó Marqués (president de la Societat d’Història de la Educació dels Països de Llengua Catalana i catedràtic d’Història de l’Educació de la UdG) i de Josep Gonzàlez-Agàpito (president de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i catedràtic d’Història de l’Educació de la UB). Més informació aquí.


Presentació d’Ísola, de Nora Almada.

El divendres 21 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a Pròleg. Llibreria de les Dones (carrer de Sant Pere més Alt, 46, de Barcelona). El llibre de poemes Ísola, amb pròleg de Meri Torras i epíleg de Flavia Company, està publicat per l’Editorial Eugenio Cano. Presentarà l'acte la poeta Gemma Gorga.


Sopar amb les protagonistes de Pedra de tartera.

Dimarts 25 d’octubre a la Sargantana (carrer de Sant Sebastià, 2, de Badalona) a les 10 de la nit. La proposta és compartir sopar i una bona vetllada amb les actrius Àurea Márquez i Rosa Cadafalch, amb la directora de l’obra Lurdes Barba i amb l’autora del llibre Maria Barbal. Cal fer reserva prèvia i el preu del sopar és de 20 €.


I el plat fort...

Presentació del Diccionari de la traducció catalana, publicació dirigida per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol.

Dijous 27 d’octubre, a les 7 del vespre, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona). La presentació anirà a càrrec d’Enric Gallén, Joaquim Mallafrè, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Ricard Torrents i l’editora Montse Ayats.