Llegeixes o què?!

Ja ho he dit moltes altres vegades: llegeixo poc i malament. Aquest estiu –aquest Anar i venir. Tornar i marxar – està provocant que aquesta sensació encara s’hagi accentuat més. És per això que avui, en una estona de calma davant del ventilador, escric aquest apunt terapèutic per mirar de posar ordre en aquest batibull de lectures acabades, començades, retrobades i separades (amb la bona intenció de ser començades). Les acabades: - Veritat o mentida , Adolf Beltran (Proteus): recull d’entrevistes seleccionades d’una “mítica” secció –on es parlava de filosofia– del programa d’El Matí de Catalunya Ràdio quan el feia l’Antoni Bassas i el seu equip. L’Adolf ens ha regalat aquesta compilació de converses i les ha convertides en un llibre del tot recomanable, per llegir amb el llapis a la mà i gaudir de la fluïdesa d’un art: el de saber escoltar i preguntar. Les començades: - Tot el que tinc, ho duc al damunt , Herta Müller (Bromera), en traducció de Joan Fon

Un dia ja vaig dir les coses bones que pot tenir ser a l'atur…. Avui, quan començo una segona etapa en aquest "bonic estat", puc tornar a confirmar-ho: tres matins a diferents organismes (Hisenda, Seguretat Social, Oficina de Treball) fent cua amb la necessitat evident d'evasió, m'han permès xalar de valent amb la lectura dels contes de Joan Todó, A butxacades . Ara no tinc més temps per explicar-vos-ho (he començat les vacances), però us avanço que rellegir els contes d'en Todó (algunes de les versions primigènies d'aquests textos les podeu trobar a diversos números de Paper de vidre ) ha estat fantàstic: pel que diu i pel com ho diu. En la mateixa línia fantàstica, sent molt diferents, de les meves immediates i anteriors lectures (Marta Rojals i Lolita Bosch). Ara només cal que en Joan Todó i la Marta Rojals acceptin un repte: escriure a quatre mans una història que ens enganxi… Tant o més que les històries que hem tingut el privilegi de llegir,