dijous, 24 de març de 2011

De tresor a tresor i tiro...

Quan encara m’he d’endinsar en el món poètic de Tomàs Arias, trobo un altre tresor relacionat amb aquest home polifacètic a través de l’apunt d’un dels meus blogs de referència, regentat per persones que aprecio i admiro des de la distància (unes a Vic... jo a Barcelona). El cas és que en el seu moment vaig imprimir l’apunt per “córrer a comprar el llibre”, cosa que no he fet... fins avui!

Sota d’aquest apunt imprès (en aquesta pila única que em fa costat aquestes darreres setmanes), trobo unes fotocòpies de Vidas escritas de Javier Marías que vaig fer per enviar a la meva estimada “altra meitat” radiofònica i blogaire... (eren altres temps!).

Es tracta de les pàgines que parlen de Madame du Deffand (95-103). Recordo que mentre les llegia no podia evitar pensar en l’“altra meitat”, amb tot el meu carinyu: Lo malo es que casi todo el mundo le parecía idiota, y no se excluía: “Ayer tuve doce personas, y admiré la diferencia de clases y matices de la imbecilidad: éramos todos perfectamente imbéciles, pero cada uno a su modo”.

Anna, ara mateix te les envio... Perdona el retard... Ja em coneixes...

Llegeixes o què!?, un blog


Il·lustra l'apunt d'avui "Fille aux tabourets" d'Yto Barrada

dijous, 17 de març de 2011

Tresors (I)

Ser a l’atur té alguna cosa bona... En el meu cas és que disposo de temps per endreçar els papers que he anat acumulant a l’escriptori. I en aquest eixam de papers –que ja he convertit en una única pila– he trobat una sèrie de tresors. I entre aquests, un article de Tomàs Arias que m’havia agradat molt (per això era a l’escriptori!) i que ahir em va acabar de donar l’empenta per anar a la presentació d’un llibre seu de poemes, Odi sobre tela, prologat per Anna Aguilar-Amat (aaa) i editat per la gent valenta de labreu edicions.

La vetllada alabatrenca va donar per molt:
- Per presentar dos llibres de poemes més: Els efectes imprevisibles dels camps magnètics d’Ernest Farrés i Prufrock i altres observacions de T.S.Eliot, traduït per Marc Masdeu.
- Per celebrar els cinc anys d’Alabatre.
- Per felicitar l’Andreu Subirats com a guanyador del Premi de Traducció Literària Mots Passants 2011 (modalitat català) que organitza el Departament de Filologia Francesa i Romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona per la traducció de
Les Balades de François Villon.

Després de la
meva darrera experiència a l’Horiginal puc dir-vos que ahir tot va ser ben diferent i us avanço que vaig sortir del local amb el llibre de l’Arias a la mà, del qual us deixo anotat un poema que va llegir Max Besora allà mateix...

...les patates,
a diferència de l’univers,
s’acaben.

fe de rates

se sap que les coses infinites
no són de gaire utilitat:
l’univers, l’arrel quadrada de dos,
la teva maleïda tos
i aquesta cara de gos
tan poc conciliadora.

en canvi, les coses grosses,
s’acaben com res:
la fe, l’oli... les patates.

Llegeixes o què!?, un blog.

[Des d’aquí el meu agraïment a la noia que, a la sortida de l’Horiginal, em va donar una cigarreta i no li’n quedaven gaires. Gràcies de nou!]

dijous, 10 de març de 2011

Actualitat lectora


(per donar senyals de vida, ni que sigui...)

Amb gran plaer he rellegit
Mal de pedres de Milena Agus, que és el llibre a treballar en la propera sessió del Club de Lectura.

Amb una ganyota a la cara i el cor encongit, he aparcat la lectura de Dobles parelles de Montse Banegas,
a la pàgina 176.

Per gentilesa del poeta, editor, traductor i amic Antoni Clapés, avui mateix he rebut a casa nostra la Tomba de Lou de Denise Desautels
.

Us he de deixar... Me'n vaig a llegir...


Llegeixes o què!?, un blog

dimarts, 1 de març de 2011

Com sempre, amb retard

La blogosfera n’ha parlat (molt i bé!) d’El joc de Déu de Salvador Macip. Tot i que el vaig comprar i llegir l’any passat, no és fins avui que us deixo les meves impressions sobre la lectura d’El joc de Déu, un llibre trepidant, del qual destacaria el fet que el que explica i la manera de fer-ho tenen una perfecta coherència.

El llibre té:
- Missatge: alerta amb el món que estem construint!
- Personatges ben dibuixats.
- Una visió –molt irònica i segurament molt real– del món dels científics.
- Moments hilarants ben descrits.
- Passatges científics o pseudocientífics que també es deixen llegir.
- Sentències que m’ha agradat subratllar perquè estan carregades de raó.

Com sempre, amb retard, deixo escrita la meva opinió: llegir aquest llibre ha estat una bona experiència lectora, un plaer ben divertit... que em sembla que no és poc.

Llegeixes o què!?, un blog.