diumenge, 21 de novembre de 2010

Aquest NO-criteri meu...

A un dels apunts de l’inici d’aquesta temporada ho deixava escrit: llegiria llibres prestats (per amics o per la biblioteca), comprats anteriorment o, si fos necessari, robats.

Però no comptava amb aquest NO-criteri meu que em caracteritza i que, en el fons, m’agradaria que, d’alguna manera, formés part del meu encant...

Ara, que tampoc no comptava, esclar, amb que en Salvador Macip presentaria
una nova novel·la, i que jo disposaria d’una mitja hora desvagada durant la qual passaria per una petita i entranyable llibreria del carrer Gran de Gràcia i que a l’aparador, a més del darrer llibre d’un altre blogaire destacat, em trobaria el quart títol de Microclimes, que acabaria a la meva bossa però que encara no he començat a llegir...

Ai, aquest NO-criteri meu...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.

Il·lustra l'apunt d'avui Affectionate men, de Yinka Shonibare

diumenge, 14 de novembre de 2010

De Schopenhauer a Dovlatov

Aquesta és la història d’en Francisco i l’Albert, que anaven a una conferència sobre Schpenhauer i es van trobar que la sala on la feien (?) estava plena, i llavors van enfilar cap a l’Horiginal i van conèixer Dovlatov i la seva colla. I allà van trobar-se amb la SU, que els va convidar a unes cerveses (encara que a en Francisco li haguessin convingut més unes croquetes) i van passar una estona ben acompanyats i sota sostre (això també era convenient). I van escoltar la carta que “L’artista abans conegut com Subal Quinina” havia escrit per en Dovlatov. En Francisco, que li va preguntar a la SU allò d’“¿Estudias o trabajas?” en veure que ella treia una llibreta abans de començar la presentació, més endavant li va suggerir que aquest text es digués “que em mossegui un mico”. El riure de l’Albert era d’aquells eixordadors, però li anava bé a la vetllada, que transcorria admirablement amb el parlament d’en Jordi Puntí i les seves “tres raons per haver-me convidat a aquesta presentació”, per després arribar a la lectura d’un fragment -llarg- de La maleta per part de Francesc Gelonch i, seguidament, al moment impressionant! de sentir Dovlatov en rus! Xènia Dyakonova els va deixar completament fascinats! I quan en Gelonch hi tornava, la SU va aixecar-se d’allà i va enfilar cap a casa, convençuda que s’ha de llegir Dovlatov! Però haurà de ser un altre dia, perquè el de la presentació es va quedar sense diners per comprar cap llibre, però contenta d’haver convidat en Francisco i l’Albert a unes cerveses i haver facilitat el seu descobriment de Sergei Dovlatov, Dov per als amics.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... millor amb un somriure!

Il·lustra l’apunt d’avui (a falta d’un mico), un detall de Goril·la, de Mikel Uribetxeberria

diumenge, 7 de novembre de 2010

Bones vibracions

Aquesta setmana es presenta interessant. No només perquè estic engrescada en la lectura de dos llibres que em fan pensar, sinó perquè la meva ciutat està preparada per acollir –a més d’una mica de fred– la presentació de dos llibres que em donen bones vibracions:

Dimarts 9 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, la Llibreria Bertrand (Rambla de Catalunya, 37, de Barcelona) acollirà la presentació d'El joc de déu, el darrer llibre del blogaire de referència i científic i escriptor i pare de família i persona encantadora, Salvador Macip.

Dimecres 10 de novembre a dos quarts de nou del vespre, LaBreu Edicions ens convida a la presentació de La maleta, de Serguei Dovlàtov, traduïda per Miquel Cabal. En faran presentació i lectura al BarLlibreria Horiginal (carrer Ferlandina, 29, de Barcelona): Jordi Puntí, Miquel Adam, Xènia Dyakonova i Francesc Gelonch.

I, per si encara no en teniu prou, passeu-vos per La màquina de fer llibres, que passa a engrossir la llista de blogs recomanables de seguir de Llegeixes o què!?, on trobareu llibres que segur que no us deixaran indiferents...

Bones lectures!!!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.


Seguint amb les bones vibracions, il·lustra l'apunt un detall d'El habitar liberado I, de Ramón Herreros