dijous, 22 de juliol de 2010

Com a mínim, fins novembre de 2011

És dur reconèixer que no pots estar al dia. Ni penjant apunts al teu blog ni llegint i comentant apunts fantàstics que m’agradaria recomanar-vos vivament (tinc alguna llista feta!).

Però la vida és dura. I les prioritats vitals (i laborals) s’imposen davant de qualsevol cosa (digues-li Llegeixes, digues-li o què!?).

I és que no vull angoixar-me per no estar al peu del canó. No patiu, però, perquè em comprometo a seguir –potser no amb la freqüència que m’agradaria– en aquestes mateixes pantalles, com a mínim, fins novembre de 2011. No, no m’he tornat boja... Si doneu una ullada al
cicle de conferències sobre la vida i l’obra de Joan Maragall que han organitzat la Institució de les Lletres Catalanes i l’Associació Família de Joan Maragall i Clara Noble, podreu intuir-ne els motius...

Com deia aquella: “Seguim en contacte!”.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!!!

Aprofito l’avinentesa per donar la benvinguda a
WHO’S THERE?, un blog genial i totalment addictiu.

divendres, 9 de juliol de 2010

Dies estranys, lectures estranyes?

Quan has encavalcat dues lectures d’aquelles que t’acompanyen i t’acompanyaran durant un temps de la teva vida es fa difícil saber triar el llibre següent. Si, a més, hi afegim que ja portes unes setmanes “dispersa” i que alguns matins els has de passar a l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya que et correspon segons domicili, la cosa s’acaba complicant.

Per sort –una vegada més!– va caure a les meves mans el catàleg d’una exposició, “Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer”
que, com sóc un veritable desastre, no vaig anar a veure en el seu moment.
Els textos són d’Amanda Cuesta i Mery Cuesta (les comissàries de l’exposició), Eloy Fernández Porta i Sabino Méndez; el pròleg és de Josep Ramoneda.
És un llibre “diferent” que m’ha interessat moltíssim i que tracta aquest “fenomen social” des de diferents àmbits: els seus orígens en el desarrollismo franquista, l’impuls a partir de la premsa sensacionalista del moment i de les pel·lícules que primer van catapultar a l’èxit els seus protagonistes i després els van enfonsar en la misèria i els va dur a la mort (després de passar pel calvari de les drogues), els còmics, la música dels 80... Tot va passar per davant dels meus ulls i les meves oïdes (Perros callejeros, El pico, El diputado... El Caso, Interviu, El Víbora... Los Chunguitos, Las Grecas, Rumba Tres...) i per a mi ha estat un remember when molt emotiu, cosa que vol dir que ja tinc una edat i que la meva memòria és selectiva.

Bé, han estat dies estranys, però com deia aquella: “el que importa és llegir”, no?

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!!!

I amb aquest apunt ja dono per finalitzada la tabarra que us he donat amb els meus problemes laborals: tinc feina fins al desembre!