dimecres, 30 de juny de 2010

S'ha de viure

Em sembla que ja he dit altres vegades, en aquestes mateixes pantalles, que em considero una persona afortunada.

Si ara m’hi sento és, entre d’altres motius, perquè durant la meva delicada situació laboral, ben recent, he tingut la sort d’enllaçar la lectura de dos llibres esplèndids que no puc deixar-vos de recomanar.

El primer és La librería, de Penelope Fitzgerald (Impedimenta)
. Tot el que hàgiu llegit a la blogosfera sobre aquest llibre –lloances ben merescudes– queda curt quan has gaudit de la lectura de les seves 192 pàgines. Llegir La librería és una experiència que s’ha de viure. Quan acabes de llegir la darrera frase tens la necessitat imperiosa de tornar a començar... En el meu cas, amb una llibreta (me n’he comprat una de nova!) i un llapis a la mà.

L’altre llibre que us recomano és Vidas escritas, de Javier Marías (Siruela), un recorregut del tot plaent per les vides d’escriptors (i algunes escriptores) a través de la mirada –entre irònica i plena d’admiració– de Javier Marías, un autor amb molt d’ofici.

“Lu dit”, dos llibres esplèndids!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.

Sembla ser que el meu llibre “Com convertir-se en imprescindible en una nova feina en tres setmanes” ha tingut èxit. Com vaticinava l’Anna, me n’ha sobrat una... Aviat us podré donar informació més detallada. Gràcies a tothom pel vostre suport!

diumenge, 13 de juny de 2010

No escric (al blog), no llegeixo (altres blogs), no...

Setmanes després de compartir els meus problemes laborals amb tot-hom i tot-don@ que passeu per Llegeixes o què!? us puc dir que, a hores d’ara, no sé on treballaré (o si treballaré) a partir de l’1 de juliol. És per això que no escric (al blog), no llegeixo (altres blogs), no... perquè m’estic dedicant a escriure un llibre.

No sé si em donarà temps a publicar-lo abans d’apuntar-me a l’atur, però ja té títol: “Com convertir-se en imprescindible en una nova feina en tres setmanes”.

De moment ja he exhaurit la primera.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.


Il·lustra l’apunt d’avui una fotografia que m’ha enviat el meu amic Josep Maria Masdeu, amb el text següent:
“Susanna, per animar-te, t’envio una fotografia d’una escultura penjada que hi ha a l’estació de Zürich. És un àngel protector.
L’escultora és la suïssa Niki de Saint Phalle, la dona del també escultor suís Jean Tinguely. Junts van fer l’artefacte mòbil que hi ha al costat del Georges Pompidou de París. Les seves escultures, tan divertides, fan que m’enrecordi de tu.”

dijous, 3 de juny de 2010

Avui toca

Queda lluny la presentació del “llibre revelació de la temporada que ja no es podia trobar per Sant Jordi perquè ja no era novetat”, Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos. Des de llavors, del llibre en qüestió se n’ha parlat, en general prou bé, sobretot gràcies a l’admiració dels blogaires i les blogaires (i fins i tot les discrepàncies) per Pere Calders i Joan Triadú.

Com ja sabeu
Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos és un llibre viu, inacabat o incomplet, fet que encara el fa més admirable, no?

Bé, sigui com sigui, avui toca compartir una estona amb la Rosa i el seu equip d’El Racó del Llibre
, per parlar d’aquest llibre i de tot el que calgui.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...