divendres, 24 d’abril de 2009

...tantes lectures com persones hi ha al món

Ahir vaig assistir (gràcies per fer-nos de cangur, mareta!) a l’estrena a Barcelona de Plastilina, una peça teatral de Marta Buchaca. El text ha aconseguit diversos premis i, prèviament a aquesta estrena –la setmana passada es va poder veure ja a Terrassa–, se’n van fer un parell de lectures dramatitzades.

Llegir teatre és per a mi un plaer i un estímul. Si, a més, tinc la sort de compartir l’experiència creativa d’un text amb la mateixa autora ja us podeu ben creure que és extraordinari. En el cas de la Marta Buchaca, em sembla que aquesta experiència està entrant en una incipient maduresa, que molt aviat ella mateixa tindrà ben assumida i de la què tothom n’acabarà gaudint.

Rebobino. Ahir es va estrenar Plastilina i, al seu programa de mà, llegeixo:

“...Plastilina neix d’un impuls i, després, hi intervé l’anàlisi raonada. Reescriure, per mi, és el punt més soporífer del procés d’escriptura. A mi m’agrada escriure a raig, sense pensar, sense saber per on anirà la cosa. I m’ho passo la mar de bé escrivint així. Un cop tinc una versió, però, el que toca és polir, reescriure, posar-hi coherència. Reescriure és ordenar, analitzar, i jo ho passo fatal quan ho faig. Però, desgraciadament, reescriure és absolutament necessari...”.

“...El respecte pel text és important i també és important decidir quan es deixa de respectar. Arriba un punt, inevitable, que la meva obra és la que hi ha a l’ordinador i la teva (es refereix a la directora, Marta Angelat) és la que hi ha a escena. [...] Recordo que a les primeres lectures jo al·lucinava amb les interpretacions que feies tu o els actors d’algunes rèpliques. A mi em passa que el que escric em sembla superevident, com si només es pogués llegir d’una manera, però és clar, és totalment fals. I precisament això és el que els autors hem d’assumir: que la nostra obra té tantes lectures com persones hi ha al món.”

I no puc evitar sentir-me molt orgullosa de la Marta i de la seva evolució com a dramaturga. A més de recomanar-vos que, si en teniu l’oportunitat, aneu a veure Plastilina, em permeto un altre consell: no perdeu la pista a la seva autora!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...


Il·lustra l'apunt d'avui un detall de l'obra "Odio a la humanidad",
de Javier Gutiérrez

dimarts, 21 d’abril de 2009

Sant Jordi el mes de maig

Perdó?
No, no m’he tornat boja... Per a mi i per a les lectores i el lector del Club de Lectura, Sant Jordi serà el mes de maig...

Però si dijous vinent és Sant Jordi!
Ho sé... Però el NOSTRE Sant Jordi el celebrarem el mes de maig, concretament el dimecres 6, amb una sessió on hem convidat l’escriptor
Eduard Márquez.

Ui, quina acumulació! Què ens recomanes?
Feu-me cas, celebreu el VOSTRE Sant Jordi aquest dijous i, si us voleu afegir a la NOSTRA celebració us esperem a la
Biblioteca Jaume Fuster, a partir de les 7 de la tarda. Serà una sessió ben especial.

Especial?
I tant! Perquè comptarem amb la presència d’un escriptor del qual hem llegit i treballat
una de les seves obres, i perquè podran assistir-hi altres persones que no siguin del Club. L’única condició serà portar un llibre de l’Eduard Márquez –qualsevol– que hauran d’haver llegit prèviament, és clar.

Manoi... quina festassa!
No us ho penseu pas, que això és seriós... La sessió l’organitzarem a partir dels comentaris i preguntes que vulguem fer a l’autor, seguint l’ordre de publicació de les seves obres (cal considerar també les obres de literatura infantil i juvenil) i, abans d’acabar, altres preguntes i comentaris de caràcter més general.

Visca Sant Jordi!
Visca! El d’aquest dijous i el del mes de maig!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... millor fer-ho tot amb un somriure!
Il·lustra l'apunt d'avui un detall d'"Alma de cabra" de Pepe Yagües

dimarts, 7 d’abril de 2009

M’hi encanto i m’encanta

No tinc tot el temps del món per llegir (això és una veritat com un temple!!!), però molt sovint em passa que, quan tinc una estona més o menys lliure –davant de l’ordinador, és clar!– m’entretinc llegint els blogs que tinc enllaçats.

I m’hi encanto. I m’encanta.

Perquè realment hi ha persones amb criteri i capacitat per fer blogs del tot llegidors i interessants, que m’informen, que m’orienten per a properes lectures, que m’entretenen, que m’emocionen, que em fan pensar, que em permeten opinar...

Avui toca donar la benvinguda a:
Ofici de lector

el guant de l'Allie
Viu i llegeix
L'illa dels llibres
Jardins verticals


Llegeixes o què?!
, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... millor fer-ho tot amb un somriure!


Il·lustra l’apunt d’avui un detall de Coagulate (2008) de Mihai Grecu