dimecres, 18 de febrer de 2009

Res a dir

Després d’una setmana de vacances, agafo la llibreta del blog i me n’adono que no tinc res especial a dir. I no és, precisament, que no hi tingui res anotat, a la llibreta, però és que no hi ha res que m’engresqui prou per escriure un post.

Tot i així, em resisteixo a tenir abandonat Llegeixes o què?! una setmana més, o sigui que seguidament trobareu algunes de les anotacions disperses –com jo mateixa– dels dies que he estat allunyada d’aquestes pantalles:

- Club de lectura: vaig començar la darrera sessió amb un ambient “hostil” cap al llibre que havien llegit les lectores i el lector, concretament Natura morta amb nens de Francesc Parcerisas. Després de la sessió, amb el treball concret –fet en grups de tres persones- sobre uns poemes escollits d’aquest recull, l’opinió de la gran majoria de lectores va canviar. Això fa que em plantegi, per al mes de març, una dinàmica que em donarà més feina i on hauré de comptar amb la complicitat de l’autor. A veure si tenim sort!

- Nous blogs que, qualsevol dia de qualsevol setmana, trobareu col·locats aquí al costat:
FRAGMENTSDEVIDA
en veu baixa
TUMATEIX LLIBRES, parlem de llibres
TERRA DE LLIBRES
EL QUE MAI ET VAIG DIR

- Activitats on m’agradaria treure-hi el cap (o el nas o el...):
1. Presentació del llibre L'hostal de l'estrella. Converses amb Palau i Fabre, de Pons Feliu. Dilluns 23 de febrer, a l'Ateneu Barcelonès. A 2/4 de 8 del vespre.
2. La Col·lecció del Museu Picasso vista per Pau Vidal, escriptor i lingüista (Picassó: petit, francès o destraler?). Dimecres 4 de març, al Museu Picasso. A 2/4 de 8 del vespre.

I abans de tancar la paradeta d’avui, dir-vos que recordo que tinc pendents diferents posts d’algunes de les meves últimes lectures. Tot arribarà. Com deia aquella: “Pietat!”.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... millor fer-ho tot amb un somriure!

Il·lustra el post d'avui un detall de "Paisaje en gris. Serie Islandia 2007-2008", fotografia de José María Mellado.

dimecres, 4 de febrer de 2009

Tot són experiències (II)

Sembla que la intenció d’organitzar un club de lectura “s’ha posat de moda”! Les motivacions i la infraestructura varien, lògicament, segons els promotors. El club de lectura organitzat des d’una llibreria, com el de l’Espolsada, serà diferent del que vol organitzar en Xenofílic amb un grup d’amics lectors, on la lectura es combinarà amb uns bons vins i formatges... Com ho serà també el de dues amigues que van venir a una de les meves sessions del club perquè volien veure “en viu i en directe” com anava tot allò. Una d’elles era bibliotecària i l’altra arquitecte. S’havien conegut portant els fills a l’escola i volien seguir la seva relació, amb altres pares i mares, és clar, parlant de llibres i de lectures.

A tutti quanti aconsello la lectura de Llegim plegats, de Mercè Carrillo, i en aquest cas el capítol “Lectures escollides” on trobareu les seves recomanacions. Un consell (que a mi m’ha funcionat i que difereix, però, del sistema proposat per Carrillo) és que no cal que presenteu al vostre grup de lectors tots els llibres que teniu la intenció de llegir al club. Com tots sabeu, llegir un llibre és, la majoria de les vegades, una qüestió de pur atzar. Mantingueu-lo per als vostres lectors. Al final de cada sessió repartiu el nou llibre que hauran de llegir. És una manera com una altra d’evitar que un lector deixi el vostre club a la primera de canvi si veu una llista de llibres que en principi no troba interessants. També és una manera de mantenir la intriga (“quin llibre haurà triat aquesta vegada la conductora?).

El meu darrer consell –gràcies per la paciència!- és que mireu de tocar tots els gèneres que pugueu. No feu un club de lectura per llegir “només” novel·les, per molt que siguin les millors de la literatura de tots els temps. Eixampleu el vostre univers –i el dels lectors- amb la poesia i el conte, amb el “sempre difícil” teatre, amb algun llibre d’assaig. No us en penedireu, creieu-me! Quan una lectora que no ha llegit mai poesia s’entusiasma amb el llibre de poemes (Ciudad del hombre, Nueva York) que has proposat, no té preu. Tampoc quan els lectors, després de la sessió d’Un matrimoni de Boston o d’Art, troben que haurien de llegir més teatre.

Per acabar, un fragment de Llegim plegats amb el que hi estic totalment d’acord i que confio que animi a totes les futures i futurs coordinadors de clubs de lectura (en el meu cas, com m’agrada autoanomenar-me: “dinamitadora”): Dels clubs n’aprenc una part que per a mi és tan o més important que la merament literària: les persones diuen molt d’elles mateixes quan parlen de si els ha agradat o no un llibre, ja sigui utilitzant un to intel·lectual o més aviat col·loquial, perquè opinar, atrevir-se a dir el que un pensa, apostar per una trobada on el guany és purament interior i relacionar-se amb altres persones té un valor molt terapèutic que fa que la tasca de coordinadora sigui una tasca profundament agradable.

Uff, prou d’experiències, no?

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, compartir, comentar i escriure
.

Il·lustra el post el detall d’una fotografia d’André Kertész,
el fotògraf que amb les seves fotos ens contagiava la seva passió per la lectura