dilluns, 29 de desembre de 2008

Per tancar el cercle...

I per cloure l’any!

(Aquest post és un clar exemple de Poti-poti. No m’ho tingueu en compte, que s’acaba l’any i vol ploure... i plou!)

En un dels llibres que “em toca” llegir, m’he topat amb aquest poema de
Francesc Parcerisas:

A LA MANERA D’ANNE SEXTON

El fons del pou és fosc i sense por
perquè és finit.
Com el fons del teu cos i del meu cos
és segur i és lluminós
perquè és finit.
Però la pell que no ens podem arrencar
és la de l’altre:
un desert que són paraules.
La meva primera imatge
o els ulls que no arribo a copsar
em són la sang dels límits.
I la veu que em diu el nom
és distància i és silenci.
I les ungles que esgarrapen
són el temps que separa
tots aquests dies que el llapis va marcant:
fa divuit dies que t’espero.

Em sembla que hauré d’acabar llegint alguna cosa d’Anne Sexton, no?

Incorporo nous enllaços a un parell de blogs que estan d’allò més bé: LLIBRES I MÉS LLIBRES
i Llibres llegits i per llegir. Durant el mes de gener ja els trobareu incorporats a la columna corresponent.

Fa uns mesos (gairebé sis, per ser més exactes) que no tinc tot el temps del món per llegir, però un dels meus propòsits per al 2009 és aquest: llegir En lloc segur, de Wallace Stegner
. No només per la recomanació de la Fe, sinó també perquè la traducció és de la Dolors Udina.

Aviat aquest blog arribarà als 100 posts...

Llegeixes o què?! us desitja les millors lectures per al 2009!

dijous, 18 de desembre de 2008

D’oca a oca...

Tot va començar amb L’Emperador, de Jordi Coca, que havia de treballar per al Club de Lectura. Com que el llibre no m’havia inspirat cap tipus de bones sensacions, vaig escriure al Llibreter per demanar-li, desesperadament, ajut. Mentre esperava la seva resposta, vaig anar a la Biblioteca Jaume Fuster a escoltar com, precisament en Jordi Coca, parlava de Josep Palau i Fabre.
El Llibreter em va respondre i em va assessorar perfectament, i així vaig poder preparar la sessió del Club de Lectura amb una dinàmica que, com em vaig proposar des del primer dia, intenta fer participar tothom. Durant el cap de setmana, però, encara no les tenia totes, i per mirar de no angoixar-me em vaig acostar a les II Jornades Marçalianes, per escoltar la Carme Riera. M’hi va acompanyar tota la família, tot i que aquesta vegada els nanos (i la Leire) es van quedar fora. Un altre dia potser us parlaré del que va dir la Riera, però ja us avanço que va ser molt interessant.
Per completar el cap de setmana, la Mireia –anònima– (gràcies!) em va avisar que el post que vaig publicar el passat
26 de novembre sortia publicat a l’Avui, cosa que em va fer molta il·lusió, és clar!
Va arribar dilluns i, abans de la sessió del Club de Lectura que m’havia portat tants maldecaps, un amic que treballa a la Institució de les Lletres Catalanes em va trucar perquè acabava de descobrir el meu nom en un
llibre i semblava que estava molt sorprès i emocionat. Després, la sessió del Club va anar força bé (sense dubte, el Llibreter “em va salvar la vida”!).
Al dia següent, el meu amic em va regalar un exemplar del número especial de la revista Reduccions dedicat a la poesia de Maria Mercè Marçal. I avui he començat a llegir-lo i, entre d’altres textos, he trobat un poema d’Anne Sexton (amb traducció de Lluís Calvo) que crec que li agradarà molt a
l’altra meitat, i que és aquest:

CARTA ESCRITA EN UNA GREGALADA DE GENER
Dilluns

Seria agradable emborratxar-se:
infidel a la llengua i les mans,
renunciant als límits
per l’heroic gin.
Anar pet
és l’expressió que em ve a la ment:
insensible,
ni freda ni calenta,
sense cap ni peus.
Emborratxar-se és intimar amb un boig.
Ho provaré aviat.


I d’oca a oca..., d’escriptor a escriptor...., de llibre a llibre..., d’escriptora a escriptora... de blog a blog... Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...

dijous, 11 de desembre de 2008

Dels últims al proper

Ja fa dies que hauria d’haver escrit alguna cosa de les meves darreres lectures: La identitat dona (Editorial La Desclosa, 2006) i Los objetos nos llaman (Seix Barral, 2008). M’hi poso “ara mateix”.

El primer és un recull d’entrevistes a 14 dones contemporànies que destaquen (o han destacat) en el seu camp professional, on se’ns mostra com es plantegen, entenen, viuen, la identitat de gènere. Les preguntes són les mateixes per a cada una de les protagonistes i, com diu la mateixa investigadora Montserrat Ribas, cadascuna ha tingut completa llibertat en l’extensió de la resposta, fet que s’agraeix i permet conèixer amb més profunditat la personalitat de l’entrevistada. No he llegit totes les entrevistes, només les de les dones que coneixia la seva trajectòria professional. Algunes de les respostes m’han semblat no només interessants, sinó que m’hi he identificat totalment.

No pretenc descobrir Juan José Millás a ningú. Per a mi és un escriptor genial. Aquest volum aplega una sèrie de contes on l’autor escriu, a partir del món familiar i de situacions quotidianes, sobre un altre món paral·lel que és exactament igual al nostre però més inquietant. Una de les coses que més m’han agradat del llibre és que, en moltes ocasions, he trobat “el conte destinat” a una persona concreta del meu entorn: aquest li agradaria al meu oncle (“El precio de las almas”, p. 139-141), aquest a la meva dona (“Cuerpo y alma”, p. 211-213), aquest sembla escrit per agradar-li a la meva mare (“Dios es zombi”, p. 105-107)... Literatura aparentment senzilla però en realitat d’alta volada, que agrada, que pots recomanar a totes les teves veïnes i amigues i que, quan tanques el llibre, penses que voldràs rellegir d’aquí no gaire.

I ara, l’etern problema: quin és el proper llibre? Us deixo seguidament una llista i espero els vostres suggeriments:
La intimitat
, de Marc Romera.
El diablo hechizado por un perfume de limoncillo
, de Gary Victor (traducció de Mireia Porta i Arnau).
La dona dels cent somriures
, de Monika Zgustová.
Camaleó
, de Lluís Llort.
L'estepa infinita
, d’Esther Hautzig (traducció d’Anna Llisterri).

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de dir-hi la vostra...

Il·lustra el post d'avui un detall d'una fotografia d'Horacio Coppola

dimecres, 3 de desembre de 2008

Aquest do de la ubiqüitat tan necessari

(o quatre coses a fer a Barcelona el dijous 4 de desembre de 2008)

Possibilitat A:
A dos quarts de vuit del vespre, inauguració de l’exposició (virtual) d’Antoni Clapés D'estar a estar, dins el cicle Fixar l'efímer / esvanir l'etern, comissariat per Víctor Sunyol i organitzat per l'IGAC
. L'acte tindrà lloc a MX espai 1010, carrer Llibreteria, 7, principal.

Possibilitat B:
A les vuit del vespre, taula rodona amb el títol de “Mirada Haneke”, amb la participació de Josep Casals, Josep Maria Català, Nora Catelli i Aureli Gràcia, moderats per Daniela Aparicio. Organitzada per ESPAI FREUD 2008 BCN, tindrà lloc a la Filmoteca de Catalunya, Av. de Sarrià, 31-33.

Possibilitat C:
A les vuit del vespre, tertúlia literària sobre Mercè Rodoreda, amb la presència de les escriptores Najat El Hachmi, Imma Monsó i Montserrat Abelló, i de l’actriu Carme Sansa. A la Sala Gran del TNC, Plaça de les Arts, 1.

Possibilitat D:
A dos quarts de nou del vespre, presentació de La trama perfecta de Daniel Busquets, Implosions d'Anna Gual i Tancat per mancances de Pau Gener Galin, tres nous llibres d’alabatre, la col·lecció de poesia de LaBreu Edicions. El recital tindrà lloc al Bar Horiginal, carrer Ferlandina, 29, i hi intervindran: Fèlix Pons, Núria Miret, Feliu Roset i Santi Pocurull.

I ja ho sabeu, si hi feu cap... me’n feu cinc cèntims?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...


Il·lustra el post d'avui Temps aturat, fotografia de Francesc Abad (1992)