dilluns, 29 de setembre de 2008

Si algú hi fa cap

Sempre que tinc ocasió m’agrada agafar programes d’activitats literàries o relacionades amb el llibre i la lectura.
Els agafo amb la il·lusió de poder assistir-hi -potser més que il·lusió en podríem dir curiositat-; moltes vegades amb l’esperança de poder-ne parlar en aquest incomparable blog.
Els agafo, els deso durant una pila de dies a una carpeta i, un dia com avui, me n’adono que em serà impossible anar-hi...


Aquí sota trobareu una selecció d’aquestes activitats que no comptaran amb la meva presència:

El “plat fort” de les propostes és el Congrés internacional Mercè Rodoreda,

que se celebrarà a Barcelona de l’1 al 4 d’octubre. Del programa, jo no em perdria la sessió titulada ‘L’escriptora vista pels escriptors’, amb la participació de l’admirada Maria Barbal, Josep Maria Castellet, Baltasar Porcel i Francesc Serés, moderats per Joaquim Molas.

El mateix dia 1 d’octubre, a l’Espai Mallorca (carrer del Carme, 55, molt a prop d’on té lloc el congrés), podreu assistir a una nova edició de ‘Poesia i copes’, amb una sessió especial dedicada a Anna Dodas, amb la intervenció de Ramon Farrés i Lluïsa Julià, i la lectura de poemes de Queralt Casasayas.

L’acumulació d’activitats per al dimecres 1 d’octubre fa esfereir! Anoteu-vos l’excel·lent proposta que ens arriba des del
blog de l'o.r.i.n.a.l. I més, tenint en compte la proximitat física de les tres inciatives...

El dijous 2 d’octubre, a L’Obrador de la Central, la sempre interessant escriptora Lolita Bosch comença a impartir classes del curs
‘Novel·la: pensament i escriptura’.

Si algú de vosaltres hi fa cap, confio que me’n farà cinc cèntims! O no.


Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post una fotografia de Jean Luc Lacroix
de l'obra Muchas veces (1999) de Juan Muñoz

dilluns, 22 de setembre de 2008

El pas del temps

Si hom (i don) sobreviu a un trasllat de pis (per a mi, aquest ha estat el setè!) és, entre d’altres motius, perquè el moviment de llibres i papers implica que existirà, en algun moment, “l’estona de fer neteja”, i hom (i don) llençarà tots aquells documents, suplements literaris, idees per a contes, apunts de cursos, revistes amb imatges interessants per al blog, etc. a la corresponent paperera de reciclatge.

Aquests dies he començat a obrir capses amb la intenció de fer aquesta neteja profunda i exhaustiva i, enmig de totes aquestes bones intencions, hi he trobat “una perla”. Es tracta de la ”clàssica redacció amb premi”, és a dir, un text que vaig escriure a l’institut quan tenia quinze anys i que un jurat –suposo que els/les profes de literatura– va voler premiar durant la “clàssica Festa de Sant Jordi”. El títol és “Les orenetes” i diu així:
Com tots els anys, la primavera comença a florir. Els primers dies són com una joia que la natura ens ofereix; el sol, els arbres, i fins i tot ocells i animals es desvetllen amb la seva grandor i ens brinden un espectacle senzill i meravellós. Els primers brots de primavera ja són ací. La vida, després del llarg i fred hivern, torna a reviure i els paisatges retornen al seu viu color. Les primeres orenetes vénen a buscar la calor dels nostres camps; són com uns símbols de benaurança per a nosaltres. La seva manera reial i majestuosa de volar li dóna un altre aspecte, diferent al de tots els altres ocells. El seu color, blavós en la part que toca al sol i blanc, color de palla, quan nosaltres la mirem meravellats per la seva esplendorosa forma, ens demostren la simplicitat i la joia de la seva volada. Les orenetes reviuen intensament les seves hores de vol, baix l’impressionant sol, que sembla il·luminar-les amb imponent grandor.
L’oreneta se’n va, l’hivern recomença, ha d’anar a buscar la calor d’uns altres camps.
Fins la pròxima primavera!, sembla que diguin amb el seu vol de retorn. Fins la pròxima primavera!


No sé si, amb el pas del temps, he guanyat o perdut “punch” narratiu, però el cas és que encara escric. No aconsegueixo allargassar gaire les històries, però no defalleixo. Un dels meus darrers contes el podeu llegir al número 49 de Paper de Vidre,
una interessant i extraordinària publicació digital feta amb rigor i entusiasme (suposo que és per aquest motiu, l’entusiasme, que accepten les meves col·laboracions!).

I bé, com deia aquella: “Salut i bona lectura”.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...


Il·lustra el post d'avui l'admirat Perico Pastor, amb Tinter (1998)

divendres, 12 de setembre de 2008

1 conte a 1 euro

Crec recordar que altres vegades ja he parlat aquí de les estones productives que suposa el desplaçament per la ciutat en transport públic. La meva llista d’activitats seria aquesta:
- llegir (fonamental per mantenir aquest blog),
- escriure (també bàsica, he començat el 90% dels posts al metro),
- i tafanejar les lectures d’altri (per exemple, una de les darreres: Bartleby de Melville en francès).

Fa pocs dies vaig poder eixamplar aquestes prestacions: “comprar” 1 conte a 1 euro.

El cas és que, mentre encetava la meva propera lectura (vegeu per aquí sota), va aparèixer una noia que em va donar uns papers (plegats i grapats) que eren un conte. El vaig fullejar immediatament.
Mentre detectava al text una bona pila de paraules típicament argentines, em vaig començar a neguitejar: no duia cap euro! Per aquest motiu, dues parades de metro més tard ja havia tornat a la lectura de Zweig, i la noia que repartia els contes es va tornar a acostar a mi. Amb tota la cara de sinceritat que vaig saber fer, li vaig dir: “és que no tinc cap euro!”.
Ella em va somriure i va endur-se el conte. Ho vaig entendre (si no hi ha euro no hi ha conte), tot i que em va fer una certa ràbia, és clar, ja que pensava que podria escriure un post sobre la lectura d’aquell conte.
La sorpresa va ser quan la noia repartidora de contes es va tornar a apropar a mi, aquest cop amb un altre conte –també a 1 euro–, i em va dir: “éste te lo puedo dar”.

I aquí el tinc, pendent de ser llegit i comentat en aquest incomparable blog. Se’ns acumula la feina, però no hem de defallir, oi?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...


Il·lustra el post la portada del conte (per a mi gratuït) a 1 euro