dimecres, 27 d’agost de 2008

Primeres i segones lectures

Zugzwang aplega quaranta-tres contes.
En una primera lectura, una de les coses que més crida l’atenció és el “bonic” nom dels seus protagonistes (Febrònia Mutxamel, Ursí Nalec, Alberci Riner, Bercari Sampsor, Grette Bürnsten, Eumeli Sans, Trifó Llubí, Seràpia Das, Cleta Buger, Armeli Sineu, Narseu Gàver, Ursí Nàlec, Pelàgia Isòvil, Ot Age, Idaci Marganell...). Alguns personatges són protagonistes de diferents contes, com la Grette, que va traient el caparró per algun d’ells: “Mistificació” (p. 23), “Palingenèsia” (p. 49) i “Reencarnació” (p. 81).
També, en una primera lectura, veus que hi ha un quadre que, d’una manera o altra, apareix en alguns contes: “El tatuatge” (p. 27), “Restauració” (p. 55), “Natura òrefena (p. 89) i “Hermenèutica” (p. 97). Es tracta de Dues dones al camp, de Willem de Kooning (que precisament il·lustra el post d’avui).

Dit això (que no és gaire, però em sembla que demostra, com a mínim, que he llegit el llibre amb un llapis i un paper al costat), Zugzwang m’ha fet pensar, en alguna ocasió, en l’univers de Pere Calders, com en els contes “Enveja” (p. 59) i “Tedi creatiu” (p. 103). Pel llenguatge, per la concreció i l’adjectivació precisa, en general, he intuït la influència (quin contista català no la deu tenir, a hores d’ara?) de Quim Monzó. I posats a trobar-hi referents, m’ha semblat que el món austerià també feia acte de presència, a textos com “Pandèmia I. Avorriment”, que encapçala el recull, “Babel” (p. 19) i “La prepotència del destí” (p. 41), per dir-ne alguns.
Tots els contes ens expliquen un món un pèl estrany –com els noms dels seus protagonistes– però ben definit, que provoca interès i –com heu pogut comprovar– admet una segona lectura.

Per fer-vos una idea, aquí us deixo l’últim dels contes:
“Coda”
Estan tancant el cercle. Sé que no m’han perdonat que hagi exclòs les seves històries del llibre. Perquè és molt probable que no tornin a tenir cap altra oportunitat. L’home cefalàlgic, el paparazzi humiliat, el windsurfista desaparegut, el banyista cartronós, el gàngster decrèpit, l’home sense ombra, la cambrera peluda, l’amant omfalític, els oficinistes cleptòmans, el visionari telepàtic. A hores d’ara, però, el que no puc saber és quin d’ells es venjarà primer.


El que sí sabem és que Zugwang va ser el primer llibre de contes publicats d’Eduard Márquez i que després en van venir més! Si aneu seguint aquestes pantalles els anireu trobant comentats. O no.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...

dijous, 14 d’agost de 2008

Coses de l’atzar, suposo

Durant molts anys he anat engrandint la meva biblioteca de la manera següent: quan havia cobrat la paga doble me n’anava a la llibreria i em firava. Així, els llibres han entrat a casa, com a mínim, en grups de deu o dotze, segons les vacances d’estiu previstes o el pressupost de regals de Nadal i Reis.
Dit això, no és estrany que tot sovint em passi que, després de comprar-lo, algun llibre acabi engolit dins de la llibreria i que no el llegeixi fins passat molt de temps.
Coses de l’atzar, suposo.
El cas és que aquest estiu he llegit Zugzwang, d’Eduard Màrquez, un dels llibres que, segons tinc anotat, em vaig comprar amb la paga doble de l’estiu de 1998!!!
Per què l’he llegit ara?
Us podria donar tres motius: les reiterades
recomanacions de l’autor (i la persona) fetes des de les Totxanes, que el curs vinent serà un dels autors que treballaré al Club de Lectura i que, a partir del mes de setembre, serem veïns!

Així que, aviat (o no), en aquestes pantalles, us faig cinc cèntims de la meva lectura de Zugzwang. Curiosament, aquest no és l’únic llibre d’Eduard Màrquez que tinc a la meva llibreria, sense llegir, de moment...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...


La imatge del post és Lot de lletres, de Joan Brossa (1994)

dijous, 7 d’agost de 2008

No tot ha de ser llegir (que deia aquella...)

Si teniu ganes, i temps, i inspiració, i sobretotsobretot, alguna cosa a dir, aquí sota trobareu dues convocatòries caniculars ben diferents i interessants.

Per una banda, des de la revista Paper de Vidre ens anuncien que la proposta temàtica que hauria d'orientar els escrits per al proper número, el primer de la pròxima temporada, és la cançó. Esperen els nostres textos fins al 10 de setembre.

Per l’altra, l’incomparable veí de dalt ens convida a escriure un text (i a enviar-li, és clar!), amb unes característiques ben peculiars... Trobareu tota la informació aquí i ja ens podem posar a la feina, que ell, amb els nostres escrits, ha d’organitzar una secció radiofònica a partir del 4 de setembre.

I si ens hi trobem... llegim-nos, no?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post un detall de la fotografia de Franck Charel/Hoa Qui, Beijing