dissabte, 25 d’agost de 2007

Tastet de lectores

El meravellós i mandrós tàndem de Llegeixes o què?! ha contactat amb el seu equip de lectores anònimes per saber com van les seves lectures i seguidament us oferim les seves respostes.

Estimades nenes,

Ara mateix acabo de començar La passió segons G. H. de Clarice Lispector, amb traducció de Núria Prats i editada per Empúries. Vaig per la pàgina 16, o sigui que no us en puc dir gaire cosa... I no només pel poc que he llegit, sinó perquè és una mica desconcertant i pertorbador. De mostra: “Vida i mort van ser meves, i jo vaig ser monstruosa.” Com us ha quedat el cos? Si avanço us mantindré informades...

Lectora anònima II

Hola guapes!

Seguint les vostres recomanacions i després de llegir el magnífic post d’El veí de dalt no vaig dubtar a l’hora de triar la meva lectura per aquest estiu: Eben de Ryszard Kapuscinski. L’estic llegint en català –suposo que ell el va escriure en polonès– i l’han traduït dues persones: Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. M’està agradant molt, encara que a vegades em despista. M’explicaré: en un mateix capítol comença explicant què farà, segueix amb unes reflexions sobre la situació del país africà on és, llavors apareix un personatge que ens aporta una nova visió del que ha tractat o que amplia l’anècdota personal del capítol i després pot tornar a reflexionar sobre les singularitats del continent africà, uff! Estic aprenent moltes paraules noves! Fins aviat!

Lectora anònima III

Benvolgut tàndem,

Com no podia ser d’altra manera, ara mateix estic llegint El somriure de l’atzar. Diaris II, de Feliu Formosa, editat per perifèric edicions. Vaig per la pàgina 42 i de moment em continua agradant... En aquests primeres pàgines, corresponents al diaris de 1999, parla de Thomas Mann, de Trieste (una ciutat que m’agradaria conèixer), i de referències a Montserrat Roig, José Hierro i del meu admirat Thomas Bernhard. No cal tornar a dir que us el recomano, oi? Molts petons!

Lectora anònima I

Amigues i amics, si voleu saber com acaben aquestes lectures només heu de tornar a llegir més capítols de Llegeixes o què?!, aquest inclassificable i entranyable bloc!

Il·lustra el post d'avui una obra de Javier Velasco

diumenge, 12 d’agost de 2007

Lectores anònimes, segon lliurament

Una de les aptituds més destacades de les de Llegeixes o què?! –alguna n’havien de tenir, no?– és que tenen bon ull per a triar col·laboradores i col·laboradors. Ho van demostrar quan feien el programa de ràdio i ho mantenen actualment amb els enllaços tan interessants que us ofereixen des del bloc de Llegeixes o què?!

Ara és el moment d’incorporar el comentari d’un nou llibre per part d’aquest improvisat però eficient equip de lectores anònimes fitxades per les de Llegeixes o què?!

Esperem que us interessi.

Fragmentació

He llegit Violada. Una història d’amor, de Joyce Carol Oates, editat per Edicions 62 i traduït al català per Anna Mauri i Batlle. No havia llegit abans cap altre llibre d’aquesta autora. El títol et deixa una mica parada, una història d’amor? Però quan llegeixes la primera línia del text ja no tens cap dubte: “Després que un grup d’individus la violés, l’apallissés, li clavés puntades de peu i l’abandonés a la seva sort en l’immund hangar de barques de Rocky Point...”

Com s’ho fa l’autora per mantenir la tensió lectora fins a la darrera pàgina? Cap problema, escriu fragmentàriament tota la història, en múltiples i diferents capítols, perfectament presentats, amb títols clars que avancen el que desenvoluparà seguidament: “S’ho estava buscant”, “El policia principiant: 1994”, “Els testos s’assemblen a les olles”, “La vista: setembre de 1996”, “La bogeria dels mitjans de comunicació”, “Aquesta dona ha destrossat la vida del meu fill”...

Els protagonistes-narradors canvien i s’alternen a cada capítol –un altre fet destacat i que agilitza la lectura del text– a mida que va avançant la narració de la història, amb els seus corresponents flashbacks. Els que he trobat més inquietants són els que la protagonista és la filla de la dona violada, on la narradora utilitza la segona persona del singular per interpel·lar-la, i coneixem allò que fa o allò que sent més directament...

En resum, una lectura cinematogràfica i perfectament recomanable per a treballar els potents recursos de la fragmentació.

Lectora anònima II


Amigues i amics de Llegeixes o què?!, més lectures d’agost en pròxims capítols!

Il·lustra el post d'avui una dona que podria ser la Teena Maguire

dilluns, 6 d’agost de 2007

Lectores anònimes

Amigues i amics,

Les de Llegeixes o què?! són unes mandroses i llegeixen poc i malament. O sigui que compteu que, si a sobre estan de vacances, la cosa encara pot empitjorar...

És cert que la meitat de Llegeixes o què?! que va ser a Shangai (i a Hong Kong!) ja ha acabat part de les seves vacances, però penseu que encara ha d’ordenar i seleccionar els milers de fotografies que ha fet durant la seva estada per aquelles terres llunyanes. L’altra meitat de Llegeixes o què?! no està per viatges, però està descansant la vista de tantes hores seguides d’ordinador...

O sigui que, durant unes quantes setmanes, les de Llegeixes o què?! han encarregat a una sèrie de lectores anònimes que llegeixin algun llibre i el comentin en aquest bloc. Seguidament us oferim el primer comentari:

Imitació

Llegeixo A contratemps. Diaris, de Feliu Formosa, editat per perifèric edicions. No he llegit l’anterior (El present vulnerable, 1979). En aquest parla dels anys 1996 i 1997. El llegeixo en dues tardes. M’agrada. Mentre el llegeixo penso en dos amics a qui en recomanaré la seva lectura: en Joan i la Lena. Potser ja l’han llegit, però tant se val! A en Joan li pot interessar tot el que en Formosa explica de Joan Vinyoli, i de fet tot el que té relació amb la poesia. A la Lena li pot interessar tot el que explica sobre la traducció.

M’ha agradat llegir els dietaris d’en Formosa perquè parla d’actrius i d’actors, de dramaturgs i de col·lectius que conec personalment i amb els què hi he tingut algun tracte. També perquè comenta representacions teatrals que he vist. I finalment perquè parla de llibres que no he llegit i que segurament no llegiré mai, però sobretot d’autores i autors que vull llegir i que, després dels comentaris d’en Formosa, encara tinc més ganes de conèixer.

Lectora anònima I

I per avui és tot, amigues i amics de Llegeixes o què?!

Il·lustra el post "Piscina", d'Alberto Peral